El càncer de mama és una de les malalties que més afecten la població femenina. A l’Estat espanyol es calcula que aquesta malaltia afecta una de cada vuit dones, aproximadament, i suposa una greu afectació per a les persones que pateixen els seus efectes. Ara un nou estudi elaborat pel Laboratori de Cold Spring Harbor (Estats Units) assenyala que el càncer de mama pot ocasionar un gran desgavell a diverses zones del cos, ja que pot dessincronitzar els ritmes diaris de la principal hormona de l’estrès fins i tot abans que els tumors del càncer puguin ser detectats.
En una investigació feta en ratolins els autors de l’estudi han pogut comprovar que l’aparició de la malaltia fa que s’alterin els ritmes diürns (dia-nit) dels nivells de corticosterona -la principal hormona de l’estrès en aquests animals- i fa que es produeixi un desequilibri, ja que els tumors inhibeixen l’alliberament de corticosterona, un fet que suposa la reducció de la qualitat de vida i augmenta la mortalitat; suposant un canvi contrari a la natura on els nivells de corticosterona pugen i baixen de manera natural buscant un equilibri.
Un desgavell generalitzat
Els autors de l’estudi destaquen que els pacients amb càncer experimenten alteracions dels ritmes diürns i es produeixen resposters a l’estrès com l’insomni i l’ansietat. Per mantenir estables els nivells de l’hormona de l’estrès el cervell juga un paper fonamental a través de l’hipotàlem, la pituïtària i les glàndules suprarenals, tres factors que juguen un paper determinant per mantenir els nivells tant de dia com de nit.
Els investigadors assenyalen que a través del seu estudi han pogut observar que en els ratolins els ritmes s’han alterat abans que els tumors siguin palpables. L’hipotàlem tenia bloquejades neurones clau en un estat hiperactiu que no van tornar a funcionar correctament i reprendre els ritmes regulars de l’hormona de l’estrès fins que els investigadors van estimular aquestes neurones, un estímul que va impulsar les cèl·lules immunitàries anticancerígenes contra els tumors i va provocar la seva reducció; mostrant la relació entre la malaltia i el cervell.
“El cervell és un sensor exquisit de què ocorre en el cos”, explica el professor adjunt del Laboratori de Cold Spring Harbor Jeremy Borniger, però “requereix equilibri. Les neurones necessiten estar actives o inactives en els moments adequats. Si aquest ritme es dessincronitza, encara que sigui mínimament, pot alterar la funció de tot el cervell”.
“El realment genial és que no tractem als ratolins amb medicaments anticancerígens”, afegeix l’autor de l’estudi que assegura que “ens centrem a assegurar-nos que el pacient estigui el més sa possible fisiològicament. Això, per si sol, combat el càncer. Això podria algun dia ajudar a augmentar l’eficàcia de les estratègies de tractament existents i reduir significativament la toxicitat de moltes d’aquestes teràpies”.
