Un equip internacional de científics format per membres de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (IBB-UAB) i del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET) d’Argentina ha aconseguit crear un nanomaterial de proteïnes que té la capacitat de detectar, unir-se al virus SARS-CoV-2 i neutralitzar-lo. Aquest nanomaterial, que té forma d’anell, l’han format a través d’una bastida de proteïnes recombinants “en forma d’anell (RLP, per les sigles en anglès de ring-like particles) a la qual han incorporat unes miniproteïnes creades per l’equip d’experts en un estudi previ“.
L’estructura d’aquest nanomaterial s’autoassembla en nanopartícules estables, biocompatibles i homogènies, i aconsegueix adherir-se a la partícula infectiva del virus i l’aconsegueixen neutralitzar. “L’activitat d’unió al virus de la nova nanopartícula supera els anticossos monoclonals de referència i les teràpies hiperimmunes clínicament aprovades”, explica Salvador Ventura, investigador de l’IBB-UAB i director de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT), que ha coliderat la recerca. “Hem vist que també es pot adaptar per al diagnòstic de la infecció, amb un nivell de detecció superior al dels assajos comercials”, afegeix Ventura.
Donar gat per llebre als virus
Els investigadors expliquen que per generar aquest nanoanell s’han inspirat en les estructures segures que els virus tenen en la seva composició. “El resultat que hem obtingut demostra com integrar nanobastides basades en aquestes estructures amb el disseny de miniproteïnes amb IA permet crear biomaterials multifuncionals d’última generació”, assenyala Damián Álvarez Paggi, director del Laboratorio de Nanobioingeniería del CONICET. El sistema dissenyat per l’equip de científics fa que es canviïn aquestes miniproteïnes per altres d’interès per inhibir altres virus.
Aquesta flexibilitat del nanomaterial fa que s’obri la porta a ser un tractament que es pugui estendre a diversos virus, ja que el nanoanell fa que es pugui “endollar” i “desendollar” aquestes molècules amb capacitat terapèutica i diagnòstica, convertint-lo en una teràpia i tractament altament flexible per contrarestar brots infecciosos o pandèmies.
