Els membres de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona (UB) han dissenyat una nova estratègia que permetrà eliminar microplàstics, dissolvents orgànics i colorants, els anomenats contaminants emergents, de les aigües residuals. En un comunicat els investigadors assenyalen que aquest nou mètode se centra en la utilització de partícules de caràcter superhidrofòbic, una utilització que fa que es degradin aquells contaminants que són difícils de suprimir de l’aigua. Aquesta característica es troba en alguns animals i vegetals de forma natural -un dels exemples més destacats és el lotus- i la seva utilització pot fer que la comunitat científica pugui crear nous compostos en la lluita contra els contaminants emergents que es poden trobar en el medi ambient i que amenacen la Terra ambientalment i també pel que fa a la salut humana.
En un comunicat, la UB assenyala que “garantir la disponibilitat d’aigua i una gestió sostenible dels recursos hídrics i el sanejament és un dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) aprovats per les Nacions Unides per al període 2015-2030″, tot i que lamenta que “la majoria de les aigües residuals relacionades amb l’activitat humana encara s’aboquen als rius o al mar sense eliminar-ne els contaminants”.
Oriol Rius, professor lector Serra Húnter del Departament de Ciència de Materials i Química Física de la UB assenyala que “els materials superhidrofòbics destaquen per la gran versatilitat, amb usos com l’autoneteja de superfícies o l’eliminació d’olis i dissolvents orgànics” i destaca que el seu ús, com plantegen amb la investigació, “és una estratègia efectiva per combatre la contaminació ambiental”. Rius, a més, ha explicat l’avenç en la investigació, ja que “fa uns anys es va intentar mimetitzar la superhidrofobicitat present a la natura, com en el cas de la flor de lotus” però destaca que “en els darrers anys la recerca ha avançat per dissenyar nous materials, amb diverses aplicacions”.
Unes partícules relacionades amb la mitologia romana
Els investigadors han aconseguit preparar un conjunt de partícules que tenen dues regions amb diferents composicions químiques, motiu pel qual les partícules superhidrofòbiques de FeNi3/Al2O3 són del tipus Janus, en referència al déu romà Janus -el déu de les llars romanes que és representat amb dos rostres, un que mira endavant i l’altre enrere-. La professora Núria Llorca destaca la importància que té aquesta característica, ja que “tenir dos dominis clarament diferenciats els confereix propietats multifuncionals, que permeten eliminar tres tipus de contaminants diferents: dissolvents orgànics, colorants estables i microplàstics”.
