La manera com ens alimentem pot tenir efectes en els nostres gens. Tot i que normalment pensem en la dieta en termes de calories, energia i nutrients, se sap que el menjar també interactua amb el genoma, és a dir, amb les instruccions que marquen com funciona el nostre cos a tots els nivells, fins la darrera cèl·lula.
En un article publicat a ‘The Conversation’, Monica Dus, professora assistent de Biologia Molecular, Cel·lular i del Desenvolupament de la Universitat de Michigan, als Estats Units, explica les bases d’aquest camp del coneixement científic. La comunicació entre els aliments i els gens, afirma, afecta tant la nostra salut com la nostre fisiologia i longevitat. La nutrigenòmica, però, és una disciplina força nova, i està envoltada d’incògnites encara que, fins ara, s’han fet descobriments prou importants.
Una revelació sorprenent
Per esbandir la sorpresa que causa la mateixa idea que “el menjar modifica els gens”, la professora Dus posa l’exemple de les abelles: tot i que la reina i les obreres són exactament iguals a nivell genètic, la primera té una vida llarga i una fertilitat increïble mentre que les segones viuen i moren en només unes setmanes i són totalment estèrils. El que les fa ser diferents és, explica Dus, la seva alimentació, és a dir, “simplement” a la diferència entre la gelea reial i el nèctar i el pol·len. El primer conté nutrients que “desbloquegen” les instruccions que permeten crear una reina.
El procés que permet això és el següent: el menjar està compost de macronutrients, com ara els hidrats de carboni, les proteïnes i el sucre. A més, també conté micronutrients, com les vitamines i els minerals. Tots ells, i els compostos en què es poden convertir, activen interruptors genètics al genoma que determinen la quantitat d’un gen concret que es produeix. La gelea reial, per exemple, activa els que controlen la formació dels òrgans sexuals de la reina.
En humans, això es tradueix per exemple, en què la metionina, un aminoàcid abundant a la carn i el peix, interactua amb els interruptors del creixement i la divisió cel·lulars i que la vitamina C protegeix el genoma de l’estrès oxidatiu i n’accelera la reparació si s’hi produeixen danys. Així doncs, com s’ha pogut comprovar en models animals, els nutrients poden influenciar el benestar, el risc de patir algunes malalties i la longevitat, no només en nosaltres sinó a través de generacions: tant en humans com en animals, la dieta dels avis influencia l’activitat dels interruptors genètics dels néts. Monica Dus destaca que aquesta manera de veure el menjar dóna una nova perspectiva a la idea de cadena tròfica: si el que mengem ens influencia, el que havia menjat el nostre menjar també.
Això es veu, per exemple, en la diferència de nutrients de la llet de vaques que han pasturat o que han estat alimentades amb gra, que tenen tipus i quantitats diferents d’àcids grassos i de vitamines C i A. Beure’n una o una altra, doncs, també ens afecta a nosaltres, com també passa de petits amb la llet materna: la dieta de les mares lactants canvia els nutrients de la seva llet tot i que, de moment, no se n’han estudiat els efectes en el desenvolupament dels nadons. De fet, la professora fins i tot va més enllà i recorda com aquesta alimentació també altera els microorganismes que viuen en nosaltres i poden acabar alterant els nivells, per exemple, de serotonina, un neurotransmissor que regula l’humor, l’ansietat i la depressió.
Molta investigació per endavant
I doncs, què passa amb els aliments enriquits? I amb els químics dels envasos del menjar? Dus explica que, en el primer cas, els aliments enriquits amb folat, per evitar els defectes de naixement associats al seu dèficit, podria augmentar l’incidència del càncer de colon a causa de l’absència d’altres micronutrients que normalment l’acompanyen, com ara la vitamina B12. En el segon, la professora també indica que el BPA, un dels components del plàstic, activa un interruptor genètic relacionat amb el creixement i la fertilitat i que alguns investigadors relacionen amb un descens d’aquesta darrera.
Així, conclou, la informació genètica del menjar podria venir no només del seu valor nutricional sinó del seu origen, de la manera com ha estat elaborat i, fins i tot, de la política del país d’on prové pel que fa als envasos. Tot i així, la nutrigenòmica és una disciplina molt nova i els científics encara no saben exactament com ho fan els nutrients per activar els interruptors genètics ni com l’alimentació dels nostres avantpassats ens pot afectar. El que sí que sembla clar, però, és que descobrir-ho podria tenir una importància enorme en el nostre futur.
