El desglaç, i com aturar-lo, és un dels grans reptes de la humanitat davant el canvi climàtic i l’escalfament global. Ara, però, un nou estudi de la Geologic Society of America que va ser presentat a la Conferència Goldschmidt de Praga (organitzada per l’Associació Europea de Geoquímica i la Societat Geoquimica) assenyala que el desglaç podria desencadenar un altre fenomen catastrofic més enllà de la pujada del nivell del mar i la perdua d’ecosistemes, i és que els investigadors assenyalen que la fosa d’aquestes glaceres estaria adobant el terreny perquè es produïssin erupcions volcàniques més explosives i freqüents.
Gràices a la datació per argó i l’anàlisi de cristalls de sis volcans del sud de Xile han pogut investigar com influeix el desglaç del gel patagònic i quina es la seva influència en el comportament dels volcans de la zona. Els investigadors van poder descobrir que el pes i la pressió del gel glacial alteren les característiques del magma subterrani. Aquestes troballes fan que la comunitat científica pugui comprendre millor l’activitat volcànica de les regions cobertes per glaceres i poder predir el seu comportament.
El gel suavitzava el comportament dels volcans
Els resultats dels investigadors mostren que durant el pic de l’última edat de gel (fa uns 26.000 a 18.000 anys) el gel va fer que es reduís el volum d’erupcions i que el magma ric en sílice s’acabés acumulant 10 km sota la superfície. En canvi, quan la capa de gel es va començar a desfer l’escorça terrestre es va relaxar i fa fer que els gasos generats pel magma s’expandissin, un fet que va provocar un augment de la pressió i, com a consequencia, erupcions volcàniques molt més violentes, explosives i intenses. En declaracions recollides pel portal Live Science, un dels autors de la investigació i membre de la Universitat de Wisconsin-Madison, Pablo Moreno Yaeger, assenyala que “les glaceres tendeixen a suprimir el volum d’erupcions dels volcans que es troben sota. No obstant això, a mesura que les glaceres es retiren a causa del canvi climàtic, les nostres troballes suggereixen que aquests volcans entren en erupció amb major freqüència i major explosivitat.”
Un dels altres factors que els investigadors assenyalen és que l’augment d’aquesta activitat volcànica podria suposar un contratemps pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic, ja que les erupcions poden acumular gasos d’efecte hivernacle. “Amb el temps, l’efecte acumulatiu de múltiples erupcions pot contribuir a l’escalfament global a llarg termini a causa de l’acumulació de gasos d’efecte d’hivernacle”, explica Moreno-Yaeger
