Una nova investigació d’un equip de recerca internacional -hi han participat investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, (Catalunya); les Universitats d’Exeter, Nottingham, Oxford, Reading i Southampton (Regne Unit); la Universitat de Sao Paulo (Brasil) i col·laboradors bolivians- mostra que una societat precolombina que va habitar a l’Amazònia va aconseguir desenvolupar un sistema de drenatge i rec totalment únic, un fet que els va permetre cultivar blat de moro durant tot un any sencer i desafia els coneixements anteriors de la comunitat científica, que apuntava que en aquesta zona no s’hauria implementat l’agricultura de monocultiu intensiu.
Els investigadors van poder observar que la societat prehispànica casarabe dels Llanos de Mojos a Bolívia (societat que va habitar aquesta regió entre el 500 i el 1400 dC), va idear un sistema (la construcció d’extensos canals de drenatge) que els permetria drenar l’excés d’aigua -aquesta regió es caracteritza per tenir estacions de pluges intenses i inundacions i estacions molt seques- i construir estanys agrícoles que feien la funció de reservoris d’aigua, gràcies a aquests estanys les societats casarabes van poder regar i mantenir el cultiu de blat de moro durant les estacions més seques.
Un canvi de paradigma en l’economia d’aquestes societats
El descobriment d’aquestes tècniques de drenatge i de reg permeten capgirar totalment el coneixement que es tenia de les societats precolombines, ja que transformar les sabanes tropicals inundades en camps altament productius, un fet que hauria permès que aquestes societats avancessin de forma dràstica i es desenvolupessin econòmicament.
Aquest sistema de drenatge i de reg va permetre als habitants d’aquesta regió que poguessin gaudir de, com a mínim, dues collites de blat de moro cada any, un fet que garantia que els ciutadans poguessin tenir aliments tot l’any. Umberto Lombardo, arqueòleg ambiental de la UAB i un dels membres de l’estudi, assenyala que “l’estratègia agrícola intensiva indica que el blat de moro no només es cultivava, sinó que probablement era el conreu bàsic de la cultura casarabe”. “Podem documentar que es tracta de la primera economia agrària basada en el gra a l’Amazones, on fins ara ens pensàvem que l’agricultura que es practicava era de policultius en sistemes agroforestals i no de monocultius a gran escala. Ara sabem que això, als Llanos de Mojos, no va ser així”, afegeix l’investigador.
