Els científics del Museu Nacional d’Història Natural i Ciència de Nou Mèxic han descobert un parent llunyà d’un dels grans dinosaures de la història, el Tiranosaure Rex, (Tyrannosaurus Rex). En un estudi publicat a la revista Scientific Reports, asseguren que aquest descobriment ajudaria a entendre millor la cadena evolutiva dels dinosaures.
Tyrannosaurus mcraeensis
Aquest parent llunyà del Tiranosaure Rex és anomenat Tiranosaure mcraeensis (Tyrannosaurus mcraeensis). Segons els científics aquest dinosaure hauria viscut a la terra set milions d’anys abans de l’aparició del rei dels dinosaures, el T-Rex. Aquest nou tiranosaure està datat de fa entre 71 i 73 milions d’anys, durant el final del Campanià i el principi del Maastrichtià, ambdues etapes de l’estatge faunístic del Cretaci superior.
Els ossos d’aquest nou Tiranosaure no s’han trobat ara, de fet es van descobrir les primeres restes durant els anys 80 i 90, però els científics que van fer les troballes -una quarta part d’un crani fossilitzat- a la zona d’Elephant Butte, al comtat de Sierra, a Nou Mèxic, van considerar que es tractaven d’un Tiranosaure Rex per les mides que tenien els ossos trobats.
Un Tiranosaure més primitiu
Cal destacar que els Tiranosaures van dominar el Cretàcic Superior de Laurasia, sent els majors depredadors de l’època, i la seva evolució es va culminar amb el Tiranosaure Rex, el darrer i més gran dels Tiranosaures. Les anàlisis filogenètiques que han fet els científics de Nou Mèxic assenyalen que el Tiranosaure mcraeensis seria la germana o la cosina del T-Rex. Segons expliquen els científics, els dos exemplars de Tiranosaure compten amb un nombre reduït de dents, una, una símfisi dentària profunda, una barra lingual posterior poc profunda i una gran mida.
Aquestes semblances fan que, des del Museu Nacional d’Història Natural i Ciència de Nou Mèxic, assenyalin que el T-mcraeensis a més, a més, està unit amb la branca dels Tarbosaurus i els Tyrannosaurus, ja que presenta una barra postorbital amb una branca ventral ampla, un marge posterior fortament convex, i una gran brida suborbital, pel marge alveolar dentari molt còncau, i per la mandíbula arquejada lateralment.
