Una nova excavació arqueològica ha pogut trobar més de 400 monedes d’or i plata datades del 46 dC prop d’Utrecht, als Països Baixos – i prop de l’antiga frontera de l’Imperi Romà amb les tribus bàrbares germàniques-. Els investigadors assenyalen que aquesta troballa arqueològica té gran valor, ja que a les monedes s’hi troben les efígies d’emperadors i governants de Roma, Anglaterra i Àfrica. En aquest botí hi havia 72 aureus romans -la moneda de l’època imperial- datats entre el 19 aC i el 47 dC, 44 monedes fetes d’un aliatge d’or, plata i coure, 44 estàters encunyats a Britània i 288 denaris -la moneda emprada a Roma abans de la Primera Guerra Púnica- i que totes elles van ser encunyades entre el 200 aC i el 47 dC.
Un botí únic
Els arqueòlegs assenyalen que mai s’havia trobat un tresor com aquest i qualifiquen el descobriment com una “combinació única de monedes romanes i britanes”. La gran majoria d’aquestes monedes van ser encunyades entre el 46 i el 47 dC sota el regnat de l’emperador Claudi, en un moment de gran activitat militar romana en aquesta zona d’Europa. Les legions romanes es van situar prop del Rin, en la zona que formava el limes germanicus -la frontera que separava l’Imperi Romà de les tribus bàrbares de Germania- i que, a més, servia per a les tropes romanes per poder assaltar les illes britàniques (gràcies a la proximitat amb aquestes illes) durant la invasió romana de Britània.
De fet, els investigadors assenyalen que aquesta troballa podria haver estat propietat de diversos legionaris que van arribar al limes germanicus després de les campanyes a Britània i especulen que les monedes romanes haurien estat el salari dels soldats mentre que les britanes haurien estat un botí de guerra. Els arqueòlegs asseguren que aquestes monedes poden aportar molta informació del funcionament de l’exèrcit romà i les seves finances.
