Europa i el seu subsol segueixen sent una font inesgotable de dades i tresors arqueològics. Les obres de renovació d’una zona esportiva al districte de Simmering, a Viena, la capital d’Àustria, han descobert una fossa comuna amb les restes de prop de 150 individus. Les troballes, fetes pel Museu de Viena, indiquen que els cossos correspondrien a soldats romans que haurien poblat l’antiga ciutat de Vindobona, el que és l’actual Viena. Aquesta troballa sorprèn fins i tot els experts vienesos, Michaela Kronberger, cap de les col·leccions del Museu de Viena, assegura que porta “25 anys investigant la Viena romana i pensava que ja res podia sorprendre’m, fins que ha arribat aquest descobriment”.
Cal destacar que l’antiga Vindobona va ser una de les grans guarnicions militars de l’Imperi Romà on es va ubicar la Legio X Gemina i on reposava la flota del Danubi. De fet, la ciutat era tan important que fins i tot l’emperador Marc Aureli hi va morir l’any 180 dC. I una de les coses que sorprèn d’aquesta troballa és la poca relació que té amb la tradició romana, ja que els romans practicaven més la cremació que no la inhumació. “Al voltant de l’any 100 dC, la cremació era la norma a la major part del territori, per la qual cosa la troballa d’un cementiri amb inhumacions massives suggereix circumstàncies excepcionals”, assenyala la responsable del Departament d’Arqueologia de l’Ajuntament de Viena, Kristina Adler-Wölfl.
Una gran batalla, el possible causant de la seva mort
Les primeres anàlisis fetes a aquests cossos mostren que eren homes en edat militar d’entre 20 i 30 anys i per sobre dels 1,70 metres i que, abans de la seva mort, es trobaven en bon estat de salut. Els investigadors van poder comprovar que els cossos tenien diverses ferides provocades per diverses armes com llances, dagues, espases i projectils de ballesta, a més els treballs arqueològics han pogut identificar un punyal, fragments d’armadures, una peça d’un casc, puntes de llança i claus de calçat militar al voltant dels cossos. Aquests detalls, junt amb la forma del seu enterrament indiquen que a Vindobona s’hauria produït una gran batalla a la rodalia del fort militar romà de la ciutat i que la intensitat de la lluita entre les tropes romanes i les forces rivals haurien forçat a improvisar l’enterrament i trencar les estrictes normes de l’Imperi pel que fa a les pràctiques funeràries.
Michaela Kronberger, conservadora del Museu de Viena, assenyala la gran importància d’aquestes troballes i assegura que “les anàlisis d’ADN podran oferir informació clau sobre la composició de les tropes romanes a la frontera danubiana i les possibles rutes de desplaçament dels soldats. Ens trobem davant d’una investigació que podria redefinir la nostra comprensió del passat romà en aquesta regió”.
