En les àrees urbanes hi ha una gran interacció entre humans i animals, siguin domèstics o salvatges com poden ser cotorres, pardals, o coloms, una interacció que obre la porta a la transmissió de malalties entre animals i humans i que es generi un espai, un brou de cultiu, perfecte per a la proliferació de malalties zoonòtiques. Un equip d’investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) va analitzar durant el 2023 la presència d’organismes zoonòtics en aus i mamífers i van poder descobrir un total de 21 gèneres bacterians dels quals 10 estarien ubicats dins de la categoria de vigilància obligatòria per part de la Unió Europea com poden ser la Listèria, la Clamídia o la Salmonel·la.
La UAM, més tard, va fer un nou estudi en el qual es van agafar mostres de cigonyes blanques, gavines ombrívoles, cotorres argentines i cotorres de Kramer i els resultats van alertar els investigadors, ja que dels 23 gèneres de paràsits eucariotes que van poder identificar van poder advertir que hi havia 6 gèneres que són potencialment mortals per als humans com cucs intestinals del gènere Ascaris, fongs com Candida i Aspergillus o el Cryptosporidum, un patogen que provoca malalties gastrointestinals acompanyades de diarrea.
Els investigadors alerten que per combatre la presència d’aquests patògens i tenir-ne un control més exhaustiu s’haurien d’implementar sistemes de vigilància activa que, gràcies a diverses tècniques genòmiques, microbiològiques i bioquímiques, i es pugui estimar quin és el risc de patògens que hi ha a les zones urbanes i les ciutats.
Un canvi de paradigma
Històricament, la comunitat científica ha assenyalat que les àrees urbanes no eren un lloc idoni perquè aquests patògens prosperin i es multipliquin. Ara, però, les noves investigacions indiquen que les àrees urbanes han esdevingut un lloc ideal perquè constitueixin ecosistemes propis amb unes condicions característiques en què es produeixen interaccions entre diferents espècies. A les ciutats, a més, hi conviuen diverses espècies, des de les que es troben en condicions més silvestres a les espècies més domesticades com els gossos o els coloms, i els investigadors assenyalen que totes les espècies poden transmetre patògens, malgrat que no ho poden fer de la mateixa manera.
