Científics de la Universitat d’Oxford han descobert una gegantesca extensió de terra en una pedrera al comtat anglès d’Oxfordshire. on s’han identificat una munió de petjades de dinosaure. Aquest espai l’han batejat com a “l’autopista dels dinosaures” i les empremtes trobades daten del Juràssic Mitjà (entre 174,1 i 161,5 milions d’anys) i entre les descobertes hi ha les del bestial Megalosaurus, un voraç depredador que mesurava fins a 9 metres i dinosaures herbívors de coll llarg i de gran mida anomenats sauròpodes.
La troballa d’aquesta “autopista de dinosaures” la va fer un treballador de la pedrera Gary Johnson mentre treia l’argila amb el seu vehicle. Durant el seu treball aquest operari va notar “cops inusuals” i de seguida es va trucar als experts de les universitats d’Oxford i de Birmingham, que ràpidament van organitzar un equip de més de 100 persones per excavar la zona. Els treballs arqueològics van poder treure a la llum prop de 200 empremtes i gràcies a les fotografies fetes amb drons van poder reconstruir la ubicació. Kirsty Edgar, catedràtica de Micropaleontologia de la Universitat de Birmingham, assenyala que “aquestes empremtes ofereixen una finestra extraordinària a la vida dels dinosaures, revelant detalls sobre els seus moviments, interaccions i l’entorn tropical que habitaven”.
Una autopista que connecta amb un altre jaciment
Durant les excavacions els investigadors van poder descobrir que les noves vies de desplaçament dels dinosaures connectaven amb un descobriment proper que s’havia fet l’any 1997 i en el qual van trobar més de 40 conjunts d’empremtes, i algunes vies van arribar fins a 180 m de longitud. Aquesta connexió entre les dues excavacions aporta informació molt valuosa per als científics que poden comprendre quins tipus de dinosaures van habitar el Regne Unit durant aquest període de la història i quins eren els patrons de desplaçament. El doctor Duncan Murdock, cientic terrestre de l’Oxford University Museum of Natural History (OUMNH) es mostra fascinat amb les troballes i assegura que “la preservació és tan detallada que podem veure com el fang es deformava quan les potes del dinosaure entraven i sortien. Juntament amb altres fòssils com caus, petxines i plantes, podem donar vida al voltant de la llacuna fangosa per la qual van caminar els dinosaures”.
