Un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Girona que treballaven en una campanya arqueològica a la vil·la romana del Pla de l’Horta a Sarrià de Ter han descobert l’aqüeducte romà que abastia aquesta població. Els arqueòlegs han pogut documentar 18 metres i mig de l’antiga canalització que portava aigua a la població i s’estima que dati del segle I -abans o després de Crist-. La troballa d’aquesta infraestructura, segons explica la directora de l’excavació, Ana Costa, suposa la certesa que la població era imponent i important dins de la Catalunya romana, ja que les dimensions de l’aqüeducte “s’equiparen a l’abastament d’una ciutat més que al d’una residència privada”.
Aquest aqüeducte trenca amb la imatge mental que es té d’aquesta infraestructura romana -un gran pont amb arcs que transporta l’aigua molts metres per sobre el terra-, ja que l’aqüeducte transportava l’aigua sota terra fins a arribar a la vil·la romana del Pla de l’Horta. “Un aqüeducte és, de fet, una canalització que transporta aigua; en aquest cas, el que hem descobert està excavat a l’argila del terreny i n’aprofita el pendent natural” afegeix Costa en declaracions recollides per l’ACN. Aquest tram de l’aqüeducte fa 60 centímetres d’amplada i 1,10 metres de fondària i seguia el pendent natural i no s’estancava. Aquesta gran troballa té un component peculiar, ja que els arqueòlegs no poden datar amb exactitud si va ser construït durant l’època tardorepublicana -al segle I aC- o si va ser edificat al segle I dC.
Un gran botí
Durant la campanya arqueològica també s’han descobert diverses estances i objectes de tota mena. Entre el botí rescatat pels arqueòlegs hi ha un atuell de bronze, la punta d’una llança, grapes de plom, agulles, altres peces de metall, un dau fet d’os i diverses monedes entre les quals n’hi ha una en la qual s’identifica l’efígie de l’emperador Septimi Sever, qui va reunir el poder de l’Imperi Romà entre el 193 i el 211 dC.
