Una investigació liderada per la Universitat de Barcelona ha presentat una nova família de fàrmacs que poden fer-se servir per tractar l’Alzheimer i el dolor. L’equip multidisciplinari -format per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), la Universitat del País Basc, l’àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM), la Universitat de Granada, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat de les Illes Balears, la Fundació MEDINA Centre d’Excel·lència en Investigació de Medicaments Innovadors d’Andalusia, la Universitat de Belgrad (Sèrbia) i la Katholieke Universiteit Leuven (Bélgica)- ha dissenyat, sintetitzat i validat farmacològicament unes molècules que exerceixen una modulació dels receptors imidazòlics I2, uns receptors que són presents en moltes malalties per a les quals no hi ha tractaments farmacològics que siguin efectius.
Per arribar a la seva creació els investigadors van haver de fer servir un procés de química mèdica en el qual hi han participat diversos processos sintètics i estudis farmacològics, computacionals i de toxicitat. Gràcies a això es van poder crear uns compostos que tenen una elevada afinitat i selectivitat envers els receptors imidazòlics I2. Els primers estudis preliminars, fets en models animals, sobre l’impacte en malalties neurodegeneratives i contra el dolor han mostrat l’eficiència, i l’absència d’efectes tòxics, del nou compost. Els autors de l’estudi assenyalen que aquest compost reuneix les característiques necessàries per poder avançar en les fases preclíniques i convertir-se, popularment, en un fàrmac contra l’Alzheimer o un analgèsic amb un mecanisme d’acció innovador.
Els imidazòlics I2
Els imidazòlics I2 són receptors que es localitzen en diversos òrgans del cos humà i tenen una participació en diversos processos fisiològics com pot ser la inflamació, l’analgèsia i els desordres que es produeixen en el sistema nerviós humà. En el cas de les malalties com són l’Alzheimer i el Parkinson, que són neurodegeneratives, els nivells d’imidazòlics I2 es troben alterats i assenyalen que la seva modulació pot tenir un impacte en el dolor.
