Roma va ser una força militar implacable des que va arribar a les costes mediterrànies de Catalunya. L’exèrcit romà va lliurar incansables campanyes militars -contra Cartago i contra els pobles nadius- al llarg de tota la península Ibèrica. Ara, l’anàlisi d’un crani trobat l’any 2020 ha evidenciat la força militar, i l’extrema crueltat, de l’exèrcit romà sobre el territori. L’any 2020 els arqueòlegs van trobar un crani humà fragmentat entre enderrocs de pedra, cendra i ferro oxidat al voltant de les muralles caigudes del oppidum de La Loma, al nord de Palència, un crani que ha estat analitzat per un equip internacional d’investigadors que assenyalen que va ser una mostra del poder militar romà a la península.
L’estudi, publicat al portal científic Journal of Roman Archeology, mostra que l’anàlisi osteològica i genètic va indicar que el crani corresponia a un home local, d’uns 45 anys. Malgrat que els resultats de l’estudi d’ADN van mostrar que tenia una gran ascendència des del nord d’Ibèria els investigadors van focalitzar-se en l’estat del crani, ja que era un os sec, però que tenia marques d’exposició al medi ambient, erosió, marques d’arrels i deshidratació parcial. Sobre les fractures trobades els autors de l’estudi les atribueixen a la caiguda de pedres sobre el crani i assenyalen que aquest home devia ser un dels últims defensors de la fortalesa de La Loma i els romans van exposar el seu crani a dalt de tot de la muralla durant l’ocupació romana, com una forma d’avís o senyal per als pobles càntabres i evitar l’intent de reconquerir La Loma. Les fractures, segons els investigadors, es causarien després de l’enderrocament de les muralles.
Les guerres càntabres, una de les grans campanyes militars romanes a la península
Entre el 29 aC i el 19 aC els romans es van interessar per la cornisa cantàbrica i les mines que les muntanyes amagaven. El primer emperador romà, Octavi August, va iniciar les hostilitats contra els càntabres el 29 aC mobilitzant les legions i va ser al 25 aC quan els romans van infondre la primera gran derrota dels càntabres -junt amb els àsturs els únics pobles independents de Roma a la península- quan Gai Antisti Vet i Marc Vipsani Agripa van comandar la Legió I Germanica, la Legió II Augusta i la Legió IV Macedonica van assetjar l’enclavament d’Aracillum i van doblegar les forces defensores.
El 24 aC i el 22 aC els càntabres es van tornar a aixecar en armes contra Roma, però les seves revoltes van ser esclafades pel poder militar romà. El darrer intent d’independència càntabre es va produir el 20 aC i Agripa va esclafir la revolta per darrera vegada i el 19 aC la zona va quedar completament controlada per Roma.
La Loma és un dels vestigis que mostren com van ser de cruentes les campanyes militars durant les guerres càntabres i mostra com Roma volia mantenir sota control qualsevol possible revolta enderrocant la ciutat i les seves muralles, situades en un punt estratègic, dominaven el pas entre valls muntanyenques.
