Un nou estudi impulsat pel CREAF (Centre d’Investigacions Ecològiques i Aplicacions Forestals) i la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) assenyala que la calor està fent que les reserves de nitrogen de les plantes del sòl de l’Àrtic estiguin minvant de forma extremadament ràpida, un fet que va vinculat amb què la xifra d’emissions de CO₂ s’hagi disparat de forma gairebé irreversible. L’estudi s’ha fet durant deu anys en prades subàrtiques d’Islàndia, on els investigadors poden trobar gradients geotermals naturals que simulen com afectarà l’escalfament del sòl als ecosistemes més freds del planeta.
Els estudis que fins ara es tenien indicaven que amb l’augment de les temperatures els microorganismes de l’Àrtic es troben més actius i, per tant, consumeixen més carboni i l’emeten en forma de CO₂ a l’atmosfera. Amb aquest nou estudi els investigadors assenyalen que l’impacte de les altes temperatures no fa que s’activin aquests microorganismes sinó que també fa que els sòls es buidin de nitrogen -un aliment essencial per a les plantes-. L’afectació és molt superior a l’esperada, ja que sense aquest aliment essencial la vegetació creix menys de l’habitual i no arriba a absorbir prou CO₂ per poder compensar les emissions de CO₂ generades des del sòl.
Per cada grau de calor, una nova pèrdua ambiental
Els investigadors assenyalen a l’estudi que per cada grau de temperatura addicional que es registra al medi ambient es perd entre un 1,7 % i un 2,6 % de nitrogen al sòl, dades que fan que s’emeti una quantitat proporcional de carboni en forma de CO₂ a l’atmosfera. “Ja sabíem que amb el canvi climàtic s’allibera més CO₂ des dels sòls àrtics, però crèiem que almenys part d’aquestes emissions es compensava amb el creixement de les plantes, que incrementa lleugerament amb l’escalfament. No obstant això, aquest estudi demostra el contrari: el nitrogen es perd, la fertilitat del sòl disminueix i, com a resultat, els ecosistemes àrtics no poden compensar aquestes emissions microbianes de CO₂”, assenyala la investigadora líder de l’estudi, Sara Marañón.
