En els darrers anys l’Atlàntic Nord s’està veient sacsejat per una sèrie d’encadenaments d’huracans, una tendència que segons un nou estudi publicat a Nature Climate Change està lluny d’esvair-se si no que en els pròxims anys continuarà i fins i tot augmentar. Cal destacar que malgrat que l’encadenament d’huracans pugui semblar un fenomen extraordinari és gairebé un fenomen habitual, ja que històricament només el 40% dels ciclons tropicals es presentaven sols. Els autors de l’estudi han analitzat les observacions històriques dels ciclons tropicals i han pogut veure que en les darreres dècades la probabilitat que es produeixin grups de ciclons tropicals va disminuir en la conca del Pacífic nord-occidental, mentre que va augmentar en la conca de l’Atlàntic Nord. L’encadenament de ciclons, o grup de ciclons, és l’esdeveniment en el qual dos o més ciclons es presenten a la vegada en la mateixa conca.
Cal destacar que aquest tipus de cadenes d’huracans poden causar danys de gran valor a escala material i també a escala humanitària, sobretot perquè els països i regions on impacten necessiten molt de temps per recuperar-se de l’impacte d’aquestes tempestes, i comprendre com funcionen aquests fenòmens pot ser clau per a la gestió dels riscos a les costes.
Un model probabilístic, la clau
El model que han desenvolupat els investigadors simula la formació de cúmuls de ciclons tropicals per trobar el motiu pel qual els cúmuls de ciclons tropicals han canviat en les últimes dècades, tot i que assenyalen que el model només té un èxit parcial. Entre els aspectes analitzats hi ha si els cúmuls de ciclons tropicals es formen per casualitat, només la freqüència, la durada i l’estacionalitat de les tempestes poden influir en aquesta probabilitat.
