Una nova investigació dirigida per científics catalans, concretament membres de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL), alerta que el fred extrem i la contaminació de l’aire poden augmentar les crisis epilèptiques de la població. Els autors de l’estudi assenyalen que s’ha pogut identificar que existeix una relació significativa entre els factors ambientals com la temperatura i la contaminació per diòxid de nitrogen, i la freqüència d’admissions hospitalàries per crisis epilèptiques en el període comprès entre el 2010 i el 2019 a les comarques lleidatanes.
L’estudi, que s’ha publicat al portal científic Frontiers in Public Health, ha relacionat fins a 4.755 admissions hospitalàries provocades per crisis epilèptiques amb els registres diaris de variables meteorològiques i contaminants atmosfèrics, un fet que ha pogut demostrar que el fred extrem o la contaminació de l’aire van provocar un augment d’aquests episodis.
Els autors de l’estudi assenyalen que després d’analitzar les admissions hospitalàries per crisis epilèptiques i comparar-les amb els factors climàtics van poder comprovar que temperatures molt baixes i altes concentracions de diòxid de nitrogen estan associades amb un augment del risc de crisis epilèptiques d’entre el 40% i el 42%. Cecilia Llobet, primera autora de l’article i investigadora del grup ERLab, recerca en urgències i emergències, assenyala que “aquests resultats suggereixen que, més enllà dels factors clínics tradicionals, els canvis en el clima i els nivells de contaminació de l’aire podrien actuar com a desencadenants de crisis epilèptiques i, per tant, haurien de ser considerats tant en la recerca com en les estratègies de salut pública per a poblacions vulnerables”.
L’epilèpsia, un trastorn que afecta milions de persones
Des de l’IRB Lleida alerten que l’epilèpsia és un trastorn que afecta milions de persones arreu del món. Aquest trastorn provoca convulsions que són causades per descàrregues neuronals anòmales i l’afectació generalitzada fa que els investigadors reclamin que es realitzin estudis addicionals per comprendre els mecanismes fisiopatològics implicats i valorar mesures preventives que puguin atenuar aquests efectes ambientals.
