Un nou informe de la secció a Espanya de Climate and Ocean: Variability, Predictability and Change (CLIVAR-Spain) assenyala que en la darrera dècada l’estat espanyol ha viscut un retrocés “accelerat” de les seves glaceres que ha significat que es perdi extensió i gruix d’aquestes masses de gel, un fenomen al qual s’ha sumat un escalfament excessivament ràpid del Mediterrani, ja que asseguren que el mar que banya Catalunya està patint els efectes del canvi climàtic i s’està escalfant més de pressa que altres d’arreu del món.
Els investigadors assenyalen que les aigües que rodegen l’Estat espanyol s’estan escalfant molt més ràpid que la mitjana global, concretament un 67% més ràpid que la resta del món. Aquest augment de les temperatures fa que cada dècada s’elevin 0,25 graus, superant clarament la dada d’escalfament dels altres oceans del planeta (0,15 graus). El Mediterrani és, de fet, una de les regions més afectades de tot el planeta, ja que el seu escalfament és entre dues i tres vegades superior a l’escalfament global de 1980. Més enllà de l’impacte directe en la temperatura de l’aigua, aquest escalfament provoca que la freqüència i la intensitat de les onades de calor marines i la salinització de les aigües superficials augmentin de forma dràstica. Aquesta situació provocaria que els esdeveniments convectius -provocats per la inestabilitat de l’ambient- i les precipitacions s’intensifiquessin, sobretot a la tardor; un fet que suposaria un augment del risc de patir episodis meteorològics adversos i destructius.
Sense glaceres, amb més sequera i més desertificació
Un dels altres aspectes que assenyala l’informe és que el permagel de Sierra Nevada està desapareixent. A Catalunya la situació és lleugerament millor, ja que el permagel que hi ha al Pirineu està mostrant clars signes d’escalfament, un fet que augmenta la possibilitat de despreniments de roques i allaus. A llarg termini els investigadors alerten que una disminució en la durada de la capa de neu i la seva acumulació màxima i això pot tenir conseqüències directes en els recursos hídrics de Catalunya que depenen del desglaç.
A més, els experts alerten que hi ha una disminució de la humitat relativa, un factor al qual se l’ha de sumar l’evaporació oceànica i provoca que els episodis de sequera i desertificació siguin cada vegada més freqüents i amb més intensitat. Aquests fets faran que les zones més castigades, com Catalunya, tinguin una reducció dràstica dels recursos hídrics, s’elevin encara més les temperatures i s’entraria en un bucle de sequera, augment de les temperatures i falta d’aigua.
