Un equip d’investigadors liderat per l’Institut de Salut Carles III (ISCIII) ha identificat per primera vegada com els nanoplàstics alteren les funcions tiroidals. L’estudi, publicat al portal Journal of Hazardous Materials ha utilitzat diversos models cel·lulars de laboratori, per analitzar l’impacte en les vies cel·lulars tiroidals de nanopartícules de poliestirè, un dels plàstics d’ús més comú i amb més presència en el medi ambient.
Els investigadors han observat que aquests nanoplàstics s’acumulen extremadament de pressa a l’interior de les cèl·lules i fa que els gens i les proteïnes clau per a la producció i transport d’hormones tiroidals. A més, afecten directament molècules claus com el transportador de iode (NIS) i la tiroglobulina (Tg), així com un augment general de l’estrès oxidatiu cel·lular.
Els autors de l’estudi ha utilitzat tècniques d’avaluació de risc de nova generació per establir un llindar d’exposició en el qual s’indica a partir de quin valor els nanoplàstic afecten la disrupció endocrina. Aquest llindar s’ha fixat en 11 partícules per cèl·lula.
Els nanoplàstics, un perill cada vegada més real
Els nanoplàstics sorgeixen de la degradació de plàstics de molt més grans. Aquesta degradació acaba provocant que es generin partícules plàstiques inferiors a una micra i que, precisament per la seva petita mida, suposen un greu risc per a la salut humana, ja que es poden introduir fàcilment al cos humà superant barreres biològiques i acumulant-se en teixits humans.
Els investigadors alerten que aquests nanoplàstic poden arribar a alterar l’homeòstasi tiroidal en models ‘in vitro’, tal com indiquen els models cel·lulars de l’estudi, i ho vinculen directament amb el risc de poder desenvolupar malalties extremadament nocives per als humans com l’hipotiroïdisme o trastorns del neurodesenvolupament en persones exposades a aquests nanoplàstics. De fet, els investigadors posen sobre la taula que aquestes partícules, tant microplàstics com nanoplàstics, s’haurien d’incloure en les avaluacions de risc químic i desenvolupar noves metodologies per avaluar la toxicitat d’aquestes partícules i el que pot suposar per a la salut dels humans.
