Una esllavissada d’un mur al Castell de Paüls (Baix Ebre) ha tret de l’oblit un possible jaciment iber o anterior del qual no es tenien indicis fins ara. Aquesta esllavissada ha permès identificar diversos fragments de ceràmica ibèrica i elements de la primera edat del Ferro o final del Bronze, un fet que suposa que es va ocupar el turó de Paüls durant la Protohistòria.
L’acumulació de pluja durant les darreres setmanes -en les quals Catalunya ha anat encadenant temporals- va provocar que un dels murs contemporanis que envolten l’església del Castell de Paüls acabés cedint. Durant el control arqueològic abans d’encetar el procés de reconstrucció els arqueòlegs van poder comprovar que hi havia desenes d’elements de ceràmica que dataven de l’època ibera i preibèrica. L’arqueòleg Ramon Ferrer, de l’empresa IBER, ha assenyalat en declaracions recollides per l’ACN “aquí al castell de Paüls no s’havia documentat fins ara una ocupació humana tan antiga”. L’alcalde de Paüls, Enric Adell, ha destacat que estan “molt contents” i assenyalen que aquestes troballes són una “agradable sorpresa”. “Sabíem de l’ocupació medieval i probablement andalusina, i en qüestió d’uns dies hem passat del segle X, a constatar ocupacions al segle lV o V anE (abans de la nostra Era). Hem fet un salt de quinze o vint segles en la història del poble”, ha afegit.
Una troballa sorprenent
Ni els arqueòlegs ni els tècnics de l’Ajuntament de Paüls esperaven que una esllavissada pogués eixamplar encara més el coneixement d’aquest jaciment arqueològic a Catalunya. Del Castell de Paüls es coneixien els seus vestigis medievals, però mai s’havia fet cap troballa que indiqués la presència d’elements anteriors. Per això la troballa d’elements ibers i preibers reescriu gran part de la història de Paüls, ja que la primera vegada que es tenia constància del castell és el 1168, quan el rei Alfons I, el Cast, el va donar a diversos cavallers.
