Els grecs van ser una part fonamental de la construcció històrica de Catalunya. La seva estada a la nació va portar comerç, riquesa i fundació de ciutats, com és el cas del poblat de La Cella de Salou. Els arqueòlegs han trobat diversos elements de cobriment de sostres que corroboren les hipòtesis i els indicis amb els quals treballaven en l’excavació des del 2010. Ivan Cots, codirector de les excavacions assenyala que “totes les cases tenen una estructura molt similar, que passa dels 90 als 120 metres quadrats, i parcel·les molt igualitàries”. Malgrat que l’origen del poblat sigui grec, els investigadors destaquen que era una ubicació “multicultural” on van confluir fins a tres cultures com la ibera i la púnica.
Jordi Dioli, professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV), és qui dirigeix l’excavació i assenyala que “estem trobant algun element constructiu que ens apunta cap a aquest món grec. Això és novetat de fa no res. Hem trobat un tipus de cobriment dels sostres, els quals els trobem en assentaments grecs i, posteriorment romans”. El codirector de l’excavació, Ivan Cots, explica que “és un urbanisme molt ben definit, molt ben ortogonal, el qual està format per diferents estances, però totes elles seguint sempre un mateix patró”.
Les ciutats gregues tenien diversos trets característics explica Cots. “Són gent que arriba i es reparteix la parcel·la com a iguals i això és un tret molt característic d’aquestes primeres fundacions gregues. Unes fundacions que mai hauríem de vincular al que és una colònia, sinó que sempre seria un empori, un simple lloc de comerç”, assenyala el codirector que afegeix que “totes les cases tenen una estructura molt similar, que passa dels 90 als 120 metres quadrats, tot és molt igualitari, no destaca cap edifici per sobre de la resta”.
Els arqueòlegs assenyalen que el jaciment de La Cella és un jaciment “singular” en tot el Mediterrani, ja que és un assentament “complex i diferenciat” de la resta de jaciments de l’antiga Cessetània. Dioli explica que “ara mateix, no hi ha cap altre assentament a Catalunya, amb aquesta cronologia, que tingui un sistema urbanístic d’aquestes característiques, amb la casa més petita, 90 metres quadrats, això és impensable en qualsevol altre assentament indígena que tinguéssim actualment”.
Es podria haver-hi produït vi
El director de l’excavació explica que els recipients analitzats que s’han trobat en el jaciment certifiquen l’existència de vi. Malgrat això, no s’ha pogut confirmar si en aquest poblat se’n produïa o simplement se’n consumia. “Teníem ceràmiques, tant indígenes com de fora, que ens apuntaven que havien contingut vi. Que el vi sigui d’aquí o que vingui de fora ens queda a l’aire”, explica Dioli. Un vi que era un part molt important de la societat grega, la púnica, i la fenicia. “Els ibers se’l fan seu, per tant, és una zona on sabem que des de molt antic hi havia vinya. No m’estranyaria gens que se n’hi produís”, afegeix.
A més, els arqueòlegs expliquen que s’han trobat restes de material d’importació que haurien provingut dels intercanvis comercials que es feia entre Ebussus (illa d’Eivissa), les colònies gregues de Massàlia (Marsella), la Magna Grècia (Sicília i sud d’Itàlia).
