El tritó verd i el palmat han tornat a Catalunya, concretament a la vall de Montjoi, a Roses (Alt Empordà), després que s’hagin completat els treballs de recuperació d’una zona humida del Parc Natural del Cap de Creus. Els treballs han rehabilitat una antiga font i un safareig del mas Montjoi de Baix per reconvertir-lo en un espai idoni perquè els amfibis es reprodueixin en una zona que durant els mesos més durs de la sequera era dels pocs punts del Cap de Creus on encara hi havia aigua. Les autoritats, de moment, ja han localitzat diversos exemplars de tritó i algunes granotes.
Aquest espai és propietat de la familia Pi Sunyer de Roses i Larry Williams Pi-Sunyer, un membre de la família que viu als Estats Units assenyala, en declaracions recollides per l’ACN, que quan el van comprar “estava tot en ruïnes, ple d’herbes… De fet, semblava una selva” i va ser gràcies a una subvenció de 35.000 euros del Parc Natural del Cap de Creus que es va poder restaurar l’hàbitat. En aquest aspecte Ponç Feliu, director del Parc Natural del Cap de Creus, es mostra molt content d’aquesta col·laboració entre l’administració pública i la propietat privada perquè “a més de recuperar un espai i uns valors, que a més són patrimoni històric, ha permès el retorn d’una espècie força singular, amenaçada, escassa i cada cop més difícil de trobar al cap de Creus”.
Un espai especialment valuós en moments de sequera
Feliu, a més, fa valdre la importància d’aquest espai al Cap de Creus. El responsable del parc assenyala que davant d’escenaris de sequera com el que ha patit Catalunya en els darrers anys cada punt d’aigua potencial que es pot restaurar és “una joia”. Aquesta presència d’aigua en moments en que la sequera colla Catalunya Feliu la defineix com un “element d’alt valor natural, de biodiversitat, que garanteix que hi hagi presència d’espècies que depenen de l’aigua per subsistir, per viure, per reproduir-se, i per tant amb aquests anys de sequera acumulada a cap de Creus cada element que puguem restaurar vinculat amb l’aigua és una millora evident”.
