Les darreres excavacions arqueològiques al jaciment de l’assut de Tivenys descobreixen una torre de vigilància d’època romana i que datava del segle I aC. Segons els arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili (URV), aquesta estructura hauria format part d’una construcció militar defensiva dels romans que s’hauria utilitzat durant les guerres Sertorianes -un enfrontament militar derivat de la guerra civil romana i que va confrontar tropes de Quint Sertori, autoproclamat procònsol de la Hispània Citerior, i les tropes de Quint Cecili Metel Pius i Gneu Pompeu Magne-.
Les troballes s’han fet en el marc del projecte “Evolució de l’ocupació del territori al curs inferior de l’Ebre durant la Protohistòria” i la primera campanya va fer-se entre febre i març per executar tasques de conservació i adequació de la part baixa del jaciment. Durant els treballs de neteja i restauració fets pels arqueòlegs és quan es va poder trobar diverses estructures a l’exterior de la muralla semiciclòpia i s’ha pogut delimitar una estructura situada davant la porta monumental d’època ibèrica a més de recuperar diversos objectes com monedes, un anell amb pedra d’ambre -datat al segle I aC- i un ullal d’os. La torre, segons els experts, s’hauria utilitzat per protegir el pas fluvial de Barrufemes, una ubicació clau en el transcurs de la guerra.

Una troballa de gran valor
Jordi Diloli, investigador principal del projecte i director de les excavacions, assegura que aquestes troballes fan que els arqueòlegs estiguin “davant d’una de les poques construccions documentades de l’època sertoriana a casa nostra, i això ens permet aprofundir en una etapa poc coneguda del procés de romanització del territori”. Aquestes restes arqueològiques aporten informació de gran valor sobre el conflicte i el paper estratègic que hauria jugat el riu Ebre en les campanyes militars romanes, a més, podria desencadenar noves recerques sobre qui havia dominat el territori durant aquells segles i quina va ser la resistència ibera durant els primers anys d’expansió romana.