MonPlaneta
La sequera impedeix la transhumància del Ripollès a l’Empordà per primer cop en 50 anys

La transhumància entre el Ripollès i l’Empordà no es podrà dur a terme per primer cop en 50 anys. La sequera continuada dels últims mesos ha obligat ramaders del Ripollès a no baixar el bestiar com feien cada any i quedar-se pels camps ripollesos, suplint la manca d’herba amb la compra de farratges a França a “preu d’or”, el doble del que es pagava fins ara.

“Fa 50 anys que ho faig, però aquest any no hi ha ni menjar ni aigua“, denuncia el ramader Jaume Batlle en declaracions a l’ACN, on assegura que “fins i tot els matolls estan morts”. El mateix apunten Jaume Morera i Ramon Carbonell, també de la Vall de Ribes, que ja han portat a sacrificar bestiar per reduir la cabana. “Això és insostenible”, avisen i denuncien que l’administració no els fa costat.

Ramaders de la Vall de Ribes i de la Vall de Camprodon, al Ripollès, han vist com la situació de les explotacions s’ha agreujat per culpa de la sequera i la falta de pastures a l’Empordà, en punts com Roses, Cadaqués o el Port de la Selva. “Ja faria dos mesos que hi seríem”, es lamenta Morera, que no veu cap futur a mitjà termini. Ell és la quarta generació de ramaders a la seva família i assegura que no recorden un fet així abans. “Si això va a més, no sé què haurem de fer perquè no podem mantenir el bestiar a aquests preus i a veure què passa, si plou”, es lamenta tot dient que aquest és un problema que pateix tota la pagesia catalana.

Un ramat de vaques a Ribes de Freser aquest hivern / Lourdes Casademont (ACN)
Un ramat de vaques a Ribes de Freser aquest hivern / Lourdes Casademont (ACN)

Inflació de preus

El ramader assenyala que sobreviure aquest hivern serà “molt difícil”. “Els lloguers de les terres de l’Empordà s’han de pagar igual, com és normal i hem de comprar el menjar per aquí dalt”, detalla el ramader. Una bala de silo ha passat de 40 a 80 euros i la d’herba seca també s’ha doblat fins a arribar als 120 euros. L’any passat va ploure abans de l’estiu, però a partir de setembre ja va venir la sequera i els aqüífers s’estan ressentint, també a la muntanya. Expliquen que hi ha fonts que no ragen: “Que això ens passi aquí, és que és greu”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa