Els treballs arqueològics fets a tocar del castell de Mur, al Pallars Jussà, reforcen la teoria de l’existència d’un poblat visigot a tocar de la fortificació. La nova campanya d’excavació s’ha centrat a delimitar els murs que delimitaven les estances d’ocupació del castell han pogut documentar que a la part baixa d’aquest recinte hi ha un mur ciclopi que podria datar de l’època visigoda. De fet, els arqueòlegs han excavat les parts superiors per arribar fins a la inferior i destaquen que les restes localitzades mostren diverses fases d’ocupació de les estances entre els segles IX i XI, amb murs i estructures i el que sembla ser un carrer, un fet que indicaria que el castell de Mur no només hauria estat una fortificació militar de la Catalunya medieval sinó que també va ser un espai en el qual vivia la població.
L’arqueòloga i directora de l’excavació, Marta Sancho, destaca que si bé al voltant de la col·legiata de Santa Maria s’ha trobat diversos documents en els quals es parla d’un hàbitat de prop de cent poblacions, però que, en canvi del possible poblat visigot a tocar del castell no s’ha trobat mai cap documentació que en certifiqui l’existència. L’arqueòloga, en declaracions recollides per l’ACN, no creu que el poblat del castell de Mur sigui més gran que el de la col·legiata de Santa Maria i demana tranquil·litat, ja que parlar de nombre d’espais seria precipitat amb la documentació actual.
Les excavacions al castell de Mur
Els treballs arqueològics al castell de Mur s’han fet per poder recollir noves informacions que completin les ja existents i ofereixen més context arqueològic i històric de la fortificació. De fet, durant els treballs de la campanya arqueològica d’enguany s’han pogut rescatar restes de ceràmica i confien en accedir als nivells inferiors de l’excavació per trobar més restes que ajudin a datar l’edificació i vida d’aquest indret de Catalunya.
