El tractament dels residus a Catalunya és un repte. El tractament dels residus a Catalunya és un repte i alhora esdevé una oportunitat, però sens dubte és una necessitat, perquè diàriament es generen gran quantitat de residus que han de ser recollits i posteriorment gestionats. El creixement de la població i de l’activitat comercial i industrial els darrers anys fa que es generin gran quantitat de residus, i una part significativa d’aquests són la fracció orgànica i altres residus orgànics (fems, purins, residus de la indústria agroalimentària, fangs de depuradora, etc.).
La fracció orgànica dels residus municipals, coneguda com a FORM, i més recentment com a Bioresidus, són les restes de menjar i restes vegetals de mida petita es generen a les cuines de les llars, als establiments comercials i als parcs i jardins, i són objecte de recollida selectiva i posteriorment de valorització material i/o energètica. Aquesta fracció representa el 36 % en pes del total de residus municipals generats, i és la més inestable de tots els residus municipals a causa de la seva biodegradabilitat, a l’elevat contingut d’aigua (al voltant d’un 80% en pes) i la gran diversitat i presència de compostos orgànics com poden ser hidrats de carboni, proteïnes o greixos.
Un dels aspectes fonamentals per comprendre la importància del tractament dels residus orgànics és que són fàcilment degradables pels microorganismes (principalment bacteris, fongs i actinomicets) i, per tant, convé que siguin recollits i tractats adequadament com més aviat millor per evitar que el seu emmagatzematge o el seu tractament posterior pugui generar algunes molèsties (lixiviats (residus líquids) i males olors).
Com s’han de tractar els residus orgànics?
Per gestionar els residus orgànics hi ha fonamentalment dues opcions possibles com són el compostatge i la digestió anaeròbia, i la combinació d’ambdues.
El compostatge és un procés biològic aerobi (amb presència d’oxigen) que, sota condicions de ventilació, humitat i temperatura controlades, transforma els residus orgànics biodegradables, en un producte estable i higienitzat anomenat compost, que pot ser utilitzat com a adob orgànic. El procés de compostatge sol durar com a mínim unes 12 setmanes, tot i que factors com la tecnologia o la disponibilitat d’espai poden augmentar o reduir aquest termini. El compostatge es pot portar a terme a diferents escales (compostatge a les llars, compostatge comunitari, compostatge descentralitzat i compostatge a escala industrial).
La digestió anaeròbia, també anomenada biometanització, és un procés biològic que té lloc en condicions anaeròbies (en absència d’oxigen) durant el qual una part de la matèria orgànica es transforma, per l’acció dels microorganismes, en una barreja de gasos coneguda com a biogàs i en digestat. La durada de la digestió anaeròbia acostuma a oscil·lar entre 2 a 4 setmanes i les tecnologies utilitzades acostumen a ser mesòfiles (al voltant de 35 °C) o termòfiles (al voltant de 55 °C).
El biogàs, que conté metà, és un combustible renovable molt apreciat, pot ser utilitzat per a generar calor i energia elèctrica, contribuint a l’abandonament del consum de combustibles fòssils. El digestat pot ser compostat posteriorment o aplicat al sòl com a esmena organomineral.
Però per tal que els processos es desenvolupin correctament, a més d’un bon maneig, és imprescindible que els residus orgànics que arriben a les plantes siguin molt nets, és a dir sense impropis (qualsevol altre residu que no sigui orgànic biodegradable: llaunes, envasos de plàstic, brics, piles, etc.)
Quina és la importància de tractar correctament els residus orgànics?
Tant el compostatge com la digestió anaeròbia són els processos més adequats per a la gestió dels residus orgànics, i quan es desenvolupen correctament garanteixen que els residus orgànics es transformin en recursos (compost, biogàs, digestat), contribuint simultàniament a:
- una correcta gestió dels residus, al compliment de les directives europees de residus i a l’assoliment dels objectius europeus
- un estalvi energètic, a una reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i en definitiva a la lluita contra el canvi climàtic i
- a la protecció, millora i conservació dels sòls, estalviant l’ús de fertilitzants minerals, incrementant el nivell de matèria orgànica dels sòls, fent-los més resilients.
