La capacitat total dels embassaments a les conques internes de Catalunya és d’uns 700 hm³. Se sap que en una situació de normalitat, Catalunya consumeix 1 hm3 diari d’aigua. A data 11 de desembre, els embassaments catalans es trobaven en un 18% de les seves reserves hídriques, tal com indica l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que actualitza diàriament la Gota dels embassaments amb informació de l’estat de les reserves d’aigua a les conques internes de Catalunya. Per tant, la capacitat actual és de 126 hm3, cosa que cobreix menys de mig any amb aigua garantida.
Catalunya, terra d’agricultura i regs
Aquestes dades evidencien la situació d’emergència hídrica en la qual està submergit el territori i, alhora, posen de manifest la necessitat de trobar mètodes més eficients per usos de l’aigua que van més enllà del consum domèstic. Segons dades extretes del portal dels Enginyers Agrònoms de Catalunya, el territori espanyol és la superfície més gran regable de la Unió Europea. Això significa, que tant a Catalunya com a Espanya un volum molt elevat d’aigua va directament destinat a l’agricultura.
Per aquest motiu, des de l’ACA i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural s’estan impulsant diverses actuacions per evitar el malversament d’aigua en els regadius existents dins del territori català. Els experts subratllen i alerten que els regadius antics es caracteritzen per tenir poca eficiència en l’aprofitament de l’aigua. En conseqüència, el Departament ha posat en marxa accions per “millorar les infraestructures de regulació, transport i distribució agrícola, per fer front als nous reptes que demana la societat actual pel que fa a la despesa d’un bé escàs i tan preuat com és l’aigua”.
Més de 26 milions s’han mobilitzat per modernitzar la xarxa de regadiu a Catalunya
Les accions, per tant, promouen la construcció d’embassaments de regulació per assegurar el subministrament d’aigua, el revestiment de séquies i canals, la millora de sanejament de regadius de zones costaneres i la implantació de xarxes de reg a pressió. Totes aquestes accions tenen un objectiu comú: és millorar la garantia del subministrament de l’aigua, fomentar sistemes d’aplicació de reg més eficients (aspersió, reg localitzat, etc.) i reconvertir els regadius tradicionals, limitats pels sistemes de reg tradicional, a regs de major eficiència i confort.
De fet, i seguint aquesta mateix objectiu, el passat maig el Govern va aprovar el Pla de gestió de l’aigua de les conques internes, amb una inversió superior als 2.400 milions d’euros. Aquest nou pla de gestió, que triplica la inversió de l’anterior, “assegurarà que el país sigui resilient a fenòmens meteorològics cada vegada més extrems i freqüents, com són les sequeres o inundacions”.
Cal destacar que les inversions del pla van destinades a la millora de l’eficiència i l’augment de la producció d’aigua per resoldre el dèficit hídric i no dependre del règim pluviomètric, incorporant recursos no convencionals com la regeneració o la dessalinització. Concretament, es destinaran 1.417 milions d’euros (un 58,2% del total), a actuacions per incrementar la disponibilitat, la regeneració i la modernització de regadius. D’aquests, aproximadament uns 26 milions d’euros vetllaran per un model de regadiu més eficient: Modernització de la comunitat de regants de la Séquia de Vinyals, de la de Cervià de Ter, de la Muga Marge Esquerre i de la Presa de Colomers, entre d’altres.
La modernització del regadiu és ara més que mai una acció necessària i pot ser una de les claus per garantir un ús sostenible de l’aigua. Segons les previsions de l’Agència Catalana de l’Aigua, de cara a l’any 2050 es preveu una reducció de fins a un 18% de la disponibilitat d’aigua a Catalunya. Si a aquesta dada se suma el fet que des de l’ACA només es pot gestionar el 40% dels recursos hídrics del país –la resta són de competència estatal– en un territori on es concentra el 90% de la població, l’autosuficiència hídrica és més rellevant que mai.
Amb el suport de:
