Una nova campanya arqueològica feta per investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha consolidat les campanyes topogràfiques fetes amb anterioritat a la Cova dels Xaragalls, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà). Els investigadors han completat la instal·lació de bases fixes i han documentat la cavitat d’aquest important jaciment arqueològic català a través de models tridimensionals fets amb làsers 3D. Els treballs d’aquesta campanya arqueològica -fets durant la segona quinzena d’octubre- s’han executat a la zona de la sala alimentada per la boca B, una zona del jaciment en el qual s’han pogut recuperar centenars de restes humanes de totes les edats i fragments de ceràmica que suposen la confirmació que aquesta cova va ser habitada fa milers d’anys.
Els treballs d’aquesta nova campanya arqueològica s’espera que es completin en futures campanyes en les quals es busca comprovar quina va ser la relació entre la Cova dels Xaragalls i la Cova de la Font Major, a l’espluga de Francolí. Precisament a la Cova de la Font major s’ha pogut documentar últimament un important conjunt d’art rupestre paleolític.
En declaracions recollides per l’ACN un dels tres directors de la campanya -junt amb Antonio Rodríguez-Hidalgo (IAM-CSIC) i Alfredo Suesta (IPHES-CERCA)-, Josep Vallverdú, ha destacat que aquesta cova “és un arxiu natural que conserva informació ambiental i cultural dels darrers 40.000 anys” i que les tècniques amb les quals treballen els arqueòlegs actualment poden ajudar els equips arqueològics a poder “reconstruir amb gran precisió la història de les comunitats humanes que van habitar aquesta zona del Mediterrani”.
La Cova dels Xaragalls
Aquest important jaciment arqueològic català està dividit en dues grans cambres. A la primera d’aquestes cambres s’ha pogut documentar i estudiar diversos dipòsits holocens que daten d’entre el neolític final i el bronze final amb restes humanes. A la segona cambra s’ha pogut trobar un dipòsit paleontològic del Plistocè superior que ofereix als investigadors informació valuosa sobre quin era l’entorn abans i durant l’últim màxim glacial (el temps de màxima extensió dels casquets de gel durant l’últim període glacial fa aproximadament entre 26.000 i 19.000-20.000 anys)
