La llevantada de primera categoria que ha visitat Catalunya entre el 18 i el 21 de gener ha deixat un temporal marítim que no es veia des del Gloria (gener del 2020), amb onades que han assolit els sis metres a Badalona o quasi han arribat als cinc metres al delta del Llobregat. Les afectacions a les platges metropolitanes han estat considerables, amb elements malmesos, plataformes descalçades, pèrdua d’amplada de sorra o arribada d’abundants residus i canyes. El temporal de llevant, amb aquesta alçària d’onada i les baixes pressions, ha sacsejat d’una manera més contundent les platges del litoral metropolità nord i especialment les de Badalona i Montgat que, per la seva orografia i orientació, estan més exposades a les situacions de component est.
Les incidències més rellevants que s’han detectat són les següents:
- Enfonsament d’una part important del passeig Marítim de la platja de la Barca Maria, un sector que ja va perdre pràcticament tota la sorra durant la llevantada del Nadal del 2025.
- Descalçament d’almenys 20 plataformes de dutxa i passeres, com la del Cristall i l’Estació a Badalona; Sant Sebastià, la Nova Mar Bella i la Barceloneta a Barcelona, Can Camins i la Roberta al Prat i a la zona central de la platja de Gavà. Hi ha cinc plataformes de dutxa molt malmeses a Badalona i al Prat de Llobregat.
- Pèrdua important d’amplada en diverses zones:
- Gavà (fins a 40 metres a l’altura del carrer de Premià)
- Al Prat de Llobregat, a les platges de Can Camins i la Roberta la línia de costa ha retrocedit més de 20 metres, cosa que ha afectat molts equipaments, dunes i espais protegits. La platja ha desaparegut completament en una part del sector. L’onatge ha arribat a la carretera, que s’ha hagut de tancar al trànsit.
- A Barcelona, les platges de Sant Sebastià, la Barceloneta i la Mar Bella, sobretot, han perdut sorra i han vist afectades les instal·lacions.
- A Badalona, la platja de la Barca Maria i la del Cristall també han perdut molta sorra (pràcticament tota l’amplada que quedava).
- Danys generalitzats en diferents elements. Les estimacions que es tenen en aquests moments són la pèrdua de més de 300 metres de passeres, danys en 50 bancs, 10 pals de dutxa, 15 senyals informatius, 20 papereres i 5 contenidors semisoterrats, entre d’altres.
- Molts elements desplaçats. Per exemple, 3.000 metres lineals de passeres a Badalona, Barcelona i Sant Adrià, i desenes de bancs i papereres.
- Megafonia de Barcelona fora de servei per afectació a les instal·lacions, i tres elements retirats.
- Danys en equipaments esportius i jocs infantils, que s’han de valorar.
- Centenars de metres d’instal·lacions de serveis malmeses: electricitat, aigua i clavegueram, així com pous de bombament.
- Centenars de punts de drenatge plens de sorra.
- Grans acumulacions generalitzades de sorra a sobre de plataformes d’accés, dutxes i altres equipaments a Badalona i al Prat de Llobregat.
- Arribada de residus derivats de les crescudes dels rius Llobregat i Besòs a les platges del Prat de Llobregat i Sant Adrià de Besòs. És previsible que continuïn arribant els propers dies i fins i tot setmanes. Hi ha molts residus al mar provinents de les crescudes dels rius al nord de l’àrea metropolitana, que s’estimen en 100 tones en aquests moments.
- Inundació de la platja de Castelldefels, agreujada per l’onatge que ha taponat col·lectors d’aigües pluvials i rieres, que no han pogut drenar correctament a mar. La riera dels Canyars també està colgada de sorra.
- Pèrdua de superfície de platges i zones de dunes als espais naturals protegits del delta del Llobregat (el Prat i Viladecans), i inundació amb aigua marina d’alguns dels espais.
- El front dunar de Gavà i Viladecans ha quedat afectat, i n’han desaparegut uns 400 metres, juntament amb el tancament de protecció de les dunes i la senyalització associada.
Actuacions en els temporals dins la gestió de les platges
La gestió integral de les platges metropolitanes ha requerit una especialització efectiva en els fenòmens meteorològics extrems i davant d’un clima en què els temporals tendeixen a incrementar la freqüència.Així doncs, l’AMB ha establert un protocol durant totes les fases d’un temporal —prèvia, en curs i posterior—, amb l’objectiu de minimitzar els efectes derivats de l’onatge i la pluja, reduir el possible risc quan es descalcen mobiliari o elements fixos i restaurar la normalitat de la manera més àgil possible un cop passat l’episodi.
Les intervencions prèvies a l’arribada del temporal consisteixen bàsicament a retirar els elements i el mobiliari de primera i segona línia de la platja que estiguin més exposats a l’onatge, amb l’objectiu de minimitzar-hi els danys. En segon lloc, es produeix l’obertura de col·lectors d’aigües pluvials i rieres a mar per tal que l’aigua d’aquests cursos fluvials pugui drenar correctament al Mediterrani i evitar, així, la inundació de l’esplanada sorrenca o dels passejos marítims.
La fase del protocol durant l’episodi es focalitza a monitorar els danys i les afectacions de l’onatge i la pujada del nivell del mar a les platges metropolitanes i fer abalisaments o retirar elements malmesos o descalçats, per evitar que la ciutadania prengui mal. Tot i així, cal recordar que durant els temporals marítims Protecció Civil té activat el Pla INUNCAT i diferents alertes per onatge. El Pla recomana no acostar-se a passejos marítims, espigons ni zones pròximes on poden trencar les onades.
Les actuacions posteriors al temporal es basen a restaurar la màxima normalitat en el mínim temps possible a les platges, amb l’adequació dels nivells i la inclinació de la sorra per tornar a instal·lar-hi equipaments i mòduls, la recol·locació d’elements i mobiliari desplaçats pel vent i l’onatge i la reposició d’instal·lacions malmeses. A banda, s’engega el protocol de valorització de residus, que consisteix a recollir i netejar tota la brutícia que el temporal ha deixat a la sorra i portar a una planta de triatge de l’AMB els residus vegetals.
Reclam urgent del Pla d’estabilització al Ministeri de Transició Ecològica
Durant els últims anys les pèrdues de sorra de totes les platges s’han anat acumulant, cosa que fa que les platges siguin cada vegada més fràgils i estiguin exposades a danys importants en cas de temporal. L’artificialització del litoral no permet que arribi sorra a la platja, i amb cada temporal una part se’n va i no torna. D’altra banda, a causa del canvi climàtic, el nivell del mar és més alt i els temporals són més freqüents i més intensos, amb onatge més alt i energètic. Les platges són un espai públic de primer ordre que cal preservar, ja que són una protecció natural i molt eficaç de les infraestructures i del litoral en general.
Davant d’aquesta situació, l’AMB torna a reclamar al Ministeri intervencions de caràcter estructural i de llarg termini per revertir la regressió que pateixen les platges, estabilitzar-les i recuperar-les. Ramon Torra, gerent de l’AMB, afirma que “davant de la situació actual, es fan imprescindibles actuacions d’emergència d’aportació de sorra i protecció del litoral, per tal que no es repeteixin danys tan greus com el del passeig de la Barca Maria, possibles afectacions a la línia de ferrocarril o altres infraestructures. També s’haurien de reparar de manera urgent les destrosses produïdes i fer aportacions de sorra en els sectors més afectats, com Montgat, i actuacions a llarg termini que serveixin per estabilitzar i revertir la regressió estructural i profunda de sorra que pateixen les platges”.
Les intervencions més rellevants que l’AMB ha demanat al Ministeri són les següents:
- Actuacions d’urgència en les platges amb més regressió, amb aportacions de sorra, per tal de que les infraestructures quedin protegides si arriben posteriors temporals i fins que no s’executin les obres en redacció per part del Ministeri
- Projecte de protecció i estabilització de les platges de Montgat
- Aprofitament de la sorra dragada de la bocana del port del Masnou (a la zona nord) i de Port Ginesta al Delta del Llobregat per tal que la sorra es vagi reposant a les platges. Aquesta actuació és compartida entre el govern central i la Generalitat.
- Descontaminació dels terrenys de domini públic situats a la zona de les tres Xemeneies, inclòs la platja de la Mora
- Projecte de protecció i estabilització de l’àmbit de les platges de Badalona
- Projecte d’alternatives per a la protecció i estabilització de les platges del Delta del Llobregat
- Revisió de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) de l’ampliació del Port de Barcelona, ja que no està complint els objectius i és necessari adaptar-la a la situació actual.
- Creació d’una Comissió de seguiment integrada pel Ministeri, la Generalitat de Catalunya, l’AMB i els ajuntaments per fer una monitorització dels diferents estudis i projectes actuals i futurs, que són necessaris per protegir les platges i el litoral.
Reparació del col·lector de Llevant
La força del temporal dels darrers dies també ha ocasionat un trencament en el col·lector de Llevant a l’extrem nord de Badalona, en un punt proper a Montgat.
En aquest punt, el col·lector de Llevant transporta les aigües residuals de Montgat i una part de Tiana fins a l’estació de tractament d’aigües residuals del Besòs.
L’AMB i Aigües de Barcelona estan treballant per poder resoldre la situació el més aviat possible. Mentre es procedeix a la reparació del tram afectat, s’ha instal·lat un bypass d’emergència, actiu des d’ahir a les 19 hores, per recuperar el servei. A hores d’ara no hi ha abocament d’aigües residuals al medi.
Caldrà esperar que baixi la intensitat del temporal marítim per poder concretar l’inici definitiu dels treballs, ja que la zona està molt exposada a nous episodis de temporal.
Aquesta incidència no té cap afectació sobre el servei d’abastament d’aigua en aquests municipis. L’AMB i Aigües de Barcelona seguiran informant del desenvolupament de la reparació en les properes hores i dies.
L’hivern 2025-2026, extraordinari en temporals de llevant
Aquesta temporada baixa està sent excepcional en relació amb l’arribada de temporals de llevant, un fet poc habitual al litoral metropolità, tant per la freqüència com per l’època de l’any. Des de l’inici de la temporada baixa, el mes de novembre, ja hi ha hagut dos temporals de llevant molt importants, amb onades superiors a quatre metres. L’AMB constata que des del gener del 2020, quan es va produir l’episodi del Gloria, no hi havia hagut cap més situació de llevant destacada. De fet, es verifica un increment dels temporals de garbí (sud-oest) en els últims cinc anys en detriment de les llevantades.
El temporal de llevant de Nadal i Sant Esteve va deixar onades de fins a sis metres a la costa de Barcelona, amb pèrdua de sorra important a la platja de la Barca Maria (va desaparèixer tota la meitat nord de la platja), passeres desplaçades i trencades a Sant Adrià de Besòs i regressió important també a la platja de la Mar Bella de Barcelona o la Nova Icària, on les plataformes de fusta, les pèrgoles i les passeres van quedar afectades. A la platja de Can Camins del Prat de Llobregat, l’amplada es va reduir dels 50 als 15 metres (és la zona més afectada avui, on ha acabat desapareixent tota la platja en algunes zones).
