L’aigua i l’energia són els recursos que han ajudat a configurar els territoris. De fet, des dels inicis dels temps la població s’ha reunit als voltants dels rius i és a la llera on han emergit les ciutats i els pobles. El cabal de l’aigua ha tingut un paper crucial pel desenvolupament territorial, econòmic i industrial, que ha contribuït a l’avanç de la nostra societat.
L’emergència climàtica ens impulsa a reconsiderar el model de desenvolupament i de gestió d’un recurs que és escàs i vulnerable al nostre país, amb l’alternança de fenòmens climàtics com la sequera que esdevenen cada cop més freqüents. Estem patint la pitjor sequera des que es tenen registres històrics (més de 36 mesos amb pluges molt per sota dels mínims) i les prognosi i estudis evidencien que els cabals als rius es reduiran fins a un 18% en l’horitzó 2050. L’emergència climàtica posa en risc un recurs essencial com és l’aigua. Com ens articulem davant d’una realitat que posa en risc la garantia d’aigua a futur?
“Adaptació de la gestió de l’aigua al nou entorn econòmic, social i tecnològic”, aquest va ser l’eix conductor dels debats que van tractar-se durant l’últim Congrés de l’Aigua a Catalunya, organitzat per l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua. Des de l’entitat desgranaven quin era el futur de l’aigua davant la situació complexa de la crisi econòmica, les conseqüències devastadores de la invasió d’Ucraïna, l’adaptació irregular al canvi climàtic i una sequera profunda.
La principal conclusió des de l’organització cap a la mirada de futur de l’aigua rau en la necessitat d’incrementar la disponibilitat de recursos hídrics, posant especial èmfasi en la reutilització de les aigües regenerades. En aquest sentit, els experts van defensar que la potenciació de nous recursos, com són la dessalinització i la reutilització, han d’anar acompanyats de la creació de noves infraestructures de regulació i interconnexió, que afavoreixin l’estalvi reduint les pèrdues en les xarxes de distribució i fomentin una gestió eficient i integrada del recurs. Al mateix temps, des del Congrés van posar sobre la taula la urgència de la creació d’un Pacte per l’Aigua a Catalunya.
Constitució de la Taula Nacional de l’Aigua
Un pacte que des de les esferes polítiques s’ha començat a posar en marxa aquest estiu. De fet, al juny es va celebrar la primera trobada de Taula Nacional de l’Aigua, que reuneix més de 33 entitats, representants institucionals, econòmics, ambientals i socials del territori català per abordar la gestió de l’aigua en un futur d’escassetat. La Taula Nacional de l’Aigua, convocada pel Govern, s’ha fixat com a objectiu definir en un any una estratègia sobre com produir, aconseguir i consumir l’aigua, tenint en compte que els recursos disponibles minven i que, segons les previsions científiques, encara cauran més les pròximes dècades.
Amb aquesta Taula, es vol afavorir la creació de mesures a curt, mitjà i llarg termini. La Taula s’organitza en les comissions sectorials de turisme, agricultura i ramaderia, usos mediambientals, consum urbà i energia, amb un tota de més de 350 participants arreu del territori. Des d’aquestes s’està treballant per fer una radiografia i posar al dia de les dades de consum en cada sector i dissenyar propostes de millora per avançar cap a un consum d’aigua més sostenible i eficient.
Garantir l’eficiència dels sistemes de reg que s’instal·lin, escenaris reguladors en la gestió pública de l’aigua als municipis, la potenciació de les dessalinitzadores, assegurar el cabal ambiental dels rius… Són algunes de les grans qüestions que s’afronten des de la Taula amb la convicció de garantir l’accés a l’aigua, ja que és un dret humà.
Amb el suport de:
