Catalunya ha anat canviant molt amb el temps en l’àmbit poblacional i les necessitats requerides. Un d’aquests aspectes és la gestió de residus, un dels reptes que suposa l’augment poblacional de la Catalunya dels 8 milions. Ara, el Govern enceta el procés participatiu -que estarà obert fins a l’octubre i que, posteriorment necessitarà l’elaboració del document definitiu- per a la revisió del Pla territorial sectorial d’infraestructures de prevenció i tractament de residus municipals de Catalunya (PINFRECAT) per poder assolir els objectius 2030, 2035 2050 en la gestió de residus i poder “alinear-se amb els objectius europeus i les polítiques de mitigació del canvi climàtic i promoció de l’economia circular”.
El full de ruta que ha dibuixat el Govern de la Generalitat junt amb l’Agència de Residus de Catalunya comprèn que es redueixi la generació de residus en més d’un 15% respecte a les xifres de generació de l’any 2010. Per aconseguir-ho es vol que s’incrementi la preparació per a la reutilització i que els abocadors perdin gran part del protagonisme del qual gaudeixen actualment, ja que un dels objectius fixats és reduir per sota del 10% els residus municipals generats als abocadors. A més, es busca que la valorització material i preparació per a la reutilització se situï per sobre del 65% mentre que, per altra banda, altres tipus de valoritzacions perdran protagonisme i no podran superar el 25%.
Les mesures que planteja el PINFRECAT i que tant la Generalitat com l’Agència de Residus de Catalunya busquen, també, aconseguir la neutralitat d’emissions. Per al 2030 es pretén que hi hagi una reducció de les emissions d’un 54% respecte al 2022, per al 2035 una del 67% mentre que l’objectiu final és assolir la neutralitat d’emissions l’any 2050.
Les instal·lacions, pedra angular de la ‘revolució’ en la gestió dels residus
El focus de la revisió del PINFRECAT se centra en les instal·lacions de les quals disposa Catalunya. Un dels aspectes és la creació d’una nova categoria d’establiments que seran els denominats ‘centres de recursos’, unes instal·lacions en les quals l’objectiu és que la gent pugui “anar-hi a peu, on poder portar els objectes que no utilitzis i es puguin reparar o reutilitzar” per poder-ne allargar la vida útil d’aquests i que la gent no es desfaci dels objectes de bones a primers, assenyala el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Albert Planell. Un dels altres aspectes que es destaquen de la revisió del PINFRECAT és el canvi en les deixalleries, instal·lacions en les quals es preveu que se segueixin invertint diners per dur a terme actuacions d’ampliació i millora de les ja existents.
Els grans ‘perjudicats’ seran els abocadors dels quals es preveu que se’n tanquin 13. Pel que fa a les incineradores el Govern assegura que no se’n construiran de noves tot i que l’objectiu és passar d’un 19% de residus incinerats a un 25%, la qual cosa suposaria 120 000 tones més de residu incinerat. Tot i que ambientalment pugui semblar una decisió contradictòria, Planell assenyala que és “millor incinerar” que no enviar els residus a l’abocador, que és el “pitjor que hi ha”, especialment pel que fa a les emissions de gasos d’efecte hivernacle “sobretot metà”. L’any 2023, a Catalunya els residus amb destinació a la valorització representen el 58,7%, mentre que a l’abocador hi van el 31,7% i el gran propòsit és aconseguir la disminució dels residus que van a dipòsit controlat o abocador fins al 10%. Pel que fa a la valorització l’objectiu del 2035 és arribar a un 25% de destí valorització energètica i un 65% destí reciclatge/reutilització, respecte al 18,4% i 40,3% actual.
Una revisió cada 6 anys i complir la jerarquia europea com a objectiu
El Reial decret 209/2018 va ser el que va aprovar el PINFRECAT sota el govern de Quim Torra i fixa que el pla s’ha de revisar com a mínim cada 6 anys. L’actual Govern assegura, però, que malgrat que fa anys que està en vigor aquest decret el ritme d’assolir els objectius europeus és lent i allunyat encara la predisposició dels municipis catalans. L’any 2023 l’índex de reciclatge es va situar en el 40,3%, una xifra llunyana al 55% fixat per al 2025, el 60% del 2030 i el 65% del 2035.
Tant Govern com Agència Catalana de Residus posen èmfasi en l’impuls de la prevenció de la generació de residus -un exemple clar són els futurs ‘centres de recursos’. De fet, la Jerarquia de gestió de residus emmarcada en la Directiva de residus 2008/98/CE marca que la prevenció de la generació de residus és el punt principal del futur en la gestió de residus. Per això es posa èmfasi en la continuació en les mesures de prevenció i la seva intensificació amb més infraestructures i millora de les existents. La jerarquia europea assenyala que la prevenció ha de predominar, seguida de la preparació per a la reutilització, el reciclatge, altres tipus de valorització, i el final a dipòsits controlats o incineració.
Les actuacions que preveu el Govern són la creació d’aquests nous centres de recursos per millorar les tasques de prevenció, mentre que per a la preparació per a la reutilització i el reciclatge es preveu millorar i ampliar les deixalleries existents, ampliar i millorar les 25 plantes de fracció orgànica i construir-ne dues noves. A més es preveu completar la xarxa de 13 plantes de tractament previ de fracció construint-ne 7 de noves i poder garantir el 100% del tractament i la recuperació de materials.
Pel que fa als altres tipus de valorització es contempla millorar les instal·lacions existents i que en conjunt la valorització no superi el 25% dels residus municipals, mentre que també es preveu tancar 13 dels 25 abocadors actuals.
