Afrontar la correcta gestió dels residus que genera la població de Catalunya, que cada vegada genera més residus, és un dels grans reptes amb els quals treballen des de les administracions del territori català. Des de l’any 2000 diversos municipis de Catalunya van implementar el porta a porta, un sistema de recollida de residus que no ha deixat indiferent ningú.
Segons les dades que ofereix l’Agència de Residus de Catalunya, durant l’any 2022 gairebé el 60% dels municipis amb sistema de recollida porta a porta a Catalunya van superar el 70% de recollida selectiva i més del 90% van superar el 50%.
De fet, els municipis amb una implementació total del porta a porta a Catalunya, 191 a finals del 2002, presenten unes taxes de recollida selectiva d’entre el 60% i el 85 % sobre els residus generats, una xifra molt més alta que la que hi havia abans amb un sistema de recollida diferent amb el qual no s’arribava al 30%.
Els avantatges i desavantatges del porta a porta
A Barcelona els veïns han protestat molt, especialment a Sant Andreu de Palomar, pel sistema porta a porta. La realitat, però, indica que la seva implementació té molts més avantatges que no pas desavantatges.
Entre alguns d’aquests avantatges podem trobar que és un model de recollida selectiva integrat que fa que els nivells de recollida selectiva i de recuperació siguin més alts i regulars, que es retirin els contenidors de la via pública –fet que fa que els carrers evitin les males olors i la brutícia– i que, a més, no existeixi la necessitat de tenir un servei de neteja per als contenidors.
A més, genera corresponsabilitat a la població que fa possible una recollida més propera i individualitzada i contribueix al fet que el percentatge de població que participa de la recollida selectiva sigui major.
El porta a porta fomenta l’aplicació de taxes per generació i la reducció dels residus municipals i el percentatge de residus no municipals, que causa una alta qualitat de les fraccions recollides. A més, el cost del reciclatge i el cost global són menors. També afavoreix que els sistemes complementaris funcionin millor i hi hagi un control de qualitat totalment directe.
Pel que fa als desavantatges només s’hi troba que suposa una major implicació de l’Ajuntament i que el cost de la recollida és igual o lleugerament superior a la recollida selectiva en contenidors. Pel que fa als usuaris, han d’estar subjectes a un horari de lliurament més estricte i suposa un canvi d’hàbits per les persones, a més que cal guardar la brossa a casa fins al dia de recollida.
Què és i amb quins objectius treballa el porta a porta?
Segons la definició que fa l’Agència de Residus de Catalunya, la recollida selectiva porta a porta (PaP) consisteix a lliurar els residus al servei municipal de recollida davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció, una definició molt semblant a la que ofereix l’Associació de Municipis Catalans per a la recollida selectiva Porta a Porta.
Malgrat que la rellevància mediàtica del porta a porta s’ha fet notòria a partir de la seva recent implementació a Barcelona, fa anys que diversos municipis de Catalunya han adoptat aquest sistema de recollida. L’any 2000 Tiana, Tona, Riudecanyes i la Mancomunitat la Plana van adoptar aquest sistema de recollida que, amb el temps, ja suma més de 316 municipis que l’utilitzen.
Des de l’Associació de Municipis Catalans per la recollida selectiva porta a porta assenyalen que aquest sistema de recollida té sis objectius, que són:
- Aconseguir una participació generalitzada en la separació en origen i en la recollida selectiva. Un fet del qual destaquen que permet recollir més quantitat de residus i pot reduir la quantitat de la fracció resta.
- Facilitar al màxim la separació en origen i la participació en els serveis de recollida selectiva.
- Dificultar al màxim les opcions de qui no vulgui realitzar cap mena de separació en origen.
- Aconseguir un municipi més net.
- Assolir una gestió dels residus municipals de qualitat.
- Aprofundir més en la consciència ciutadana.
