L’Alt Empordà ha estat la part del país en la qual els antics imperis com els romans i els grecs van aterrar per primera vegada a Catalunya. Precisament aquí és on els arqueòlegs han fet troballes de gran valor com són les restes de ceràmica romana i un mausoleu anterior a la capella de Sant Joan Sescloses de Peralada. Durant les excavacions fetes al voltant de la capella, que van iniciar fa sis anys, l’equip de l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE) s’han pogut revelar nous detalls al voltant de l’origen del jaciment, ja que la troballa de peces de ceràmica que daten de l’època romana mostren que en aquella època el jaciment era un lloc freqüentat i que, molt probablement, s’havia organitzat algun assentament proper.
De fet, durant les excavacions han pogut descobrir que abans que s’aixequés la capella de Sant Joan Sescloses s’hi hauria erigit un mausoleu i que, molt probablement, anys o segles, més tard va ser desmantellat i les restes del seu enderroc es van utilitzar per construir, posteriorment, l’església. Des de l’IEEE assenyalen que “els grans blocs de pedra de gres que hi ha a les parets de la capella i els fragments de marbre que s’hi troben, i que correspondrien a un o més sarcòfags, formarien part d’aquest mausoleu”.
Troballes clau
A més, durant l’excavació, també s’ha pogut recuperar dos fragments de pedra -que s’uniran a tres desenterrats anteriorment- i que, segons els investigadors un d’ells s’hauria utilitzat com a llosa d’altar al voltant del segle IX i s’ha trobat iconografia cristiana. “L’estudi que està en curs ha determinat que es tracta d’un marbre de qualitat, segurament d’importació”, afegeixen des de l’IEEE. Durant els treballs arqueològics els investigadors també han pogut comprovar que hi havia tres làpides hebraiques que formaven part dels graons d’entrada de l’església del segle XV que s’haurien portat des del cementiri jueu de Castelló d’Empúries.
Quan van començar les excavacions, de la capella se’n sabia que anteriorment havia estat una petita cel·la monàstica, dedicada a Sant Joan Baptista, que suposadament ja existiria al segle VIII aC. La documentació que se’n conserva la vincula al monestir de Sant Pere de Rodes a partir del segle X, i es pressuposa que després aquella cel·la va donar pas a una església -consagrada l’any 1064- que va ser parròquia dels masos de la zona (fins que al segle XVI es va incorporar a la de Castelló d’Empúries).
