Catalunya i el món es troben davant d’una situació d’emergència climàtica, que s’ha anat accentuant amb el pas dels anys. El negacionisme sobre el canvi climàtic ara no és més que una estratègica política, però les sequeres i els canvis de temperatura deixen clar que l’escalfament global fa temps que actua com una crua realitat.
Això fa que, des d’uns anys enrere, diverses entitats i institucions hagin començat una carrera per trobar noves vies sostenibles pel nostre entorn: energètiques, hídriques, alimentàries, de consum… Pel que fa a la lluita constant contra la sequera, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està promovent diversos eixos d’acció. Un d’ells és l’ús de l’aigua regenerada.
Un recurs idoni per la indústria i els camps
L’aigua regenerada seria una solució per treure més rendiment a l’aigua provinent de les depuradores i les dessalinitzadores. Segons el Col·legi d’Enginyers, l’aigua regenerada en aquestes plantes té un gran potencial, que actualment “no està ben aprofitat”. De fet, l’aigua regenerada es tracta d’aigua residual depurada, però que rep un tractament addicional. Concretament, consisteix en una aigua que no és potabilitzada sinó prepotable, fent-la la més indicada i òptima per a usos industrials, municipals, agrícoles i ambientals, i per la recàrrega d’aqüífers.
En la mateixa línia, des de l’ACA destaquen que es tracta d’un recurs molt fàcil d’aconseguir, ja que “només amb un tractament addicional a l’aigua ja depurada es pot obtenir un gran volum d’aquest recurs, i subministrar a la indústria, l’agricultura i els establiments municipals”. També des de l’organització adverteixen que aquesta via alternativa de reaprofitament d’aigua hauria d’agafar un fort protagonisme en èpoques de poques pluges: “Pot ser molt recomanable utilitzar-la, per així mantenir millor els cabals dels rius i les reserves d’aigua”.
L’objectiu: produir més de 120 hm3 d’aigua regenerada
D’aquesta manera, es podria reservar l’aigua dels embassaments per garantir l’abastament del consum. Tal com detalla l’ACA, en condicions normals se’n produeixen al voltant de 50 hectòmetres cúbics l’any. “Amb la intensificació de la sequera aquest 2023 hem produït més de 70 hectòmetres cúbics”, especifiquen. Però l’objectiu que s’ha fixat la institució és arribar als 120 hectòmetres cúbics en els anys vinents. Aquest canvi suposaria un gran estalvi d’aigua en els embassaments, però necessitaria una inversió de 150 milions d’euros en deu anys. En els consums agrícoles i les indústries és on hi ha més potencial d’estalvi i ús eficient de l’aigua, asseguren els enginyers de camins catalans.
Actualment, Catalunya disposa de 24 estacions públiques dedicades a la regeneració d’aigua (ERA). Dues de les estacions tractores en la producció d’aquesta tecnologia d’obtenció d’aigua són: la depuradora del Prat de Llobregat, dedicada als usos ambientals -cabals i barrera contra intrusió salina-, reg agrari i producció d’aigües prepotables; i la de Vila-seca i Salou, especialitzada en usos industrials.
Amb el suport de:
