Un nou estudi assenyala que els volcans antics adjacents a llacs d’aigües profundes a Mart podrien haver presentat àrees d’habitabilitat al planeta vermell ara fa 4.000 milions d’anys. Àster Cowart, científic investigador postdoctoral del Planetary Sicence institute i coautor de l’estudi que s’ha publicat a la revista de divulgació científica Nature Astronomy assenyala que “les grans conques d’aquesta regió alguna vegada van albergar un sistema de llacs conegut com a paleollac d’Eridania, que tenia al voltant d’una milla de profunditat quan el llac estava en la seva major extensió”. L’investigador afegeix que “les fonts volcàniques duradores al costat d’aigua abundant poden haver alimentat sistemes hidrotermals que podrien haver nodrit la vida. Com a mínim, aquestes troballes ens brinden una major quantitat de llocs on podem buscar evidència de vida”.
Un canvi en la percepció de Mart
La presència d’aquestes característiques que es van trobar a la superfície de Mart és un desafiament total cap a la idea que es tenia de Mart com un planeta amb unes característiques tectòniques que es van crear exclusivament a través de cràters d’impacte o laves provinents del mantell que s’acaben acumulant a les superfícies dins de les seves grans regions volcàniques. Cowart explica que “el que veiem a la regió de Eridania suggereix que també estaven en joc formes més complexes d’activitat tectònica impulsades per l’evolució a llarg termini de la seva escorça“.
De fet, tal com explica l’investigador a aquesta regió “trobem un paisatge volcànic i tectònic molt divers a la regió de Eridania en Mart. Veiem grans conques definides per falles, llargues cadenes muntanyenques lineals on l’escorça sembla haver-se corbat cap amunt i estils d’activitat volcànica que d’una altra manera serien rars en la superfície marciana”.
Són diverses les peculiaritats que presenta aquesta troballa, ja que com explica Cowart “les roques associades amb l’activitat volcànica són particularment interessants, ja que la seva composició sembla reflectir la fosa repetida de l’escorça marciana”. Un fet que fa creure als investigadors que “aquest paisatge reflecteix els processos associats amb l’estil molt primerenc de modificació i reciclatge de l’escorça terrestre pel qual també va passar la Terra durant la seva evolució d’un planeta d’una sola placa a un format per la tectònica de plaques”.
