El telescopi espacial James Webb han revelat l’evidència d’activitat hidrotermal als planetes nans gelats Eris i Makemake, situats al Cinturó de Kuiper. Els investigadors assenyalen que el metà que s’ha detectat a la superfície mostra la geoquímica càlida o calenta dins dels seus nuclis. El doctor Christopher Glein, expert en geoquímica planetària, explica que “veiem alguns signes interessants d’èpoques càlides en llocs freds”. Glein assenyala que “el Telescopi Espacial James Webb (JWST) ens va donar una sorpresa. Trobem evidència que apunta a processos tèrmics que produeixen metà dins de Eris i “Makemake”.
La composició de les superfícies
Els investigadors van mesurar la composició de les superfícies d’aquests planetes. Un dels paràmetres en el qual més èmfasi van posar va ser en la proporció de deuteri a hidrogen que hi ha en el metà. Cal assenyalar que la relació entre deuteri i hidrogen en un cos planetari ofereix informació sobre l’origen, la geologia i la formació de compostos que contenen hidrogen. Glein explica que “la moderada relació D/H que observem contradiu la presència de metà primordial en una superfície antiga. El metà primordial tindria una relació D/H molt major”, i que aquesta relació “apunta a orígens geoquímics del metà produït a l’interior profund. La relació D/H és com una finestra. Podem usar-ho en un cert sentit per a mirar dins del subsol. Les nostres dades suggereixen temperatures elevades en els nuclis rocosos d’aquests mons perquè es pugui cuinar el metà. També es podria produir nitrogen molecular (N2), i ho veiem en Eris. Els nuclis calents també podrien indicar fonts potencials d’aigua líquida sota les seves superfícies gelades”.
En els pròxims anys els científics estudiaran si hi ha la possibilitat que dintre d’aquests dos nanoplanetes tinguin oceans d’aigua. Will Grundy, astrònom de l’Observatori Lowell, explica que “si Eris i Makemake alberguessin, o tal vegada encara podien albergar, geoquímica càlida, o fins i tot calenta, en els seus nuclis rocosos, els processos criovolcànics podrien llavors lliurar metà a les superfícies d’aquests planetes, tal vegada en temps geològicament recents”.
