Lynds 483 és un sistema estel·lar que encara s’està formant. Ara, però, el telescopi espacial James Webb de la NASA/ESA/CSA ha mostrat nous detalls d’aquesta formació i en concret una estructura extraordinària en forma de rellotge de sorra que estan crant dues estrelles en formació activa. Aquestes estrelles ejecten un gas i pols que resplendeixen i tenyeixen de taronja, blau i violeta aquesta estructura. Aquestes dues protoestrelles es troben dansant mentre es formen i les ejeccions de gas i pols modelen aquesta forma de rellotge de sorra. Quan les ejeccions més recents topen amb les més antigues, el material es pot arrugar i girar en funció de la densitat del que està xocant i poden donar aquestes formes realment curioses a les protoestrelles. En un comunicat l’Agència Espacial Europea (ESA), assenyala que “amb el temps, les reaccions químiques dins d’aquestes ejeccions i el núvol circumdant han produït una varietat de molècules, com ara monòxid de carboni, metanol i diversos altres compostos orgànics.”
Sobre la curiosa forma de Lynds 483, els astronoms de l’ESA expliquen que “totes les simetries i asimetries d’aquests núvols podran ser eventualment explicades a mesura que els investigadors reconstrueixin la història de les ejeccions de les estrelles, en part actualitzant els models per produir els mateixos efectes. Els astrònoms també calcularan eventualment quan material han expulsat els estels, quines molècules es van crear quan el material va xocar entre si i com densa és cada àrea.”
Lynds 483, conegut com a L483
Aquestes protoestrelles estan batejades amb el nom de Lynds 48 -també conegut com a L483- El seu nom ve en honor a l’astrònoma nord-americana Beverly T. Lynds, una científica coneguda per la seva albor en la divulgació i anàlisi de l’astronomia arribant a publicar extensos catàlegs de nebuloses “fosques” i “brillants” a principis dels anys 60.
Lynds va crear aquests catàlegs gràcies a curar les plaques fotogràfiques -les predecessores de la pel·lícula- obtingudes del primer sondeig del cel de l’Observatori Palomar. En aquests catàlegs, Lynds va poder registrar precisió les coordenades i característiques de cada objecte. El treball documental de l’astrònoma nord-americana va permetre a la resta de la comunitat astrònoma poder comptar amb mapes detallats de densos núvols de pols on es formen els estels; uns recursos documentals de gran valor per als científics, ja que permetia una font de coneixement i dades molt abans que es creessin els primers arxius digitals i arribés internet.
