Els Estats Units d’Amèrica volen tornar a estar al capdavant de la cursa lunar. Després de deixar empremta, de forma literal gràcies a Neil Armstrong i l’Apol·lo 11, ara el país nord-americà ha emprès una missió privada amb destí a la lluna. El nòdul d’aterratge lunar Pregrine, d’Astrobotic Technology, ha fet història quan avui, vuit de gener de 2024, a les vuit i 18 minuts s’ha enlairat transportant instruments científics de la NASA.
Fa 50 anys que la missió Apol·lo va fer història a la cursa llunar, i ara aquesta iniciativa de la NASA de Serveis Comercials de Càrrega Lunar pot significar un nou pas en matèria espacial, ja que es contracten empreses privades per la construcció i llançament de les naus. L’encarregat de transportar el Peregrines ha estat el coet Vulcan de la United Launch Alliance.
Arribada a la lluna cap a finals de febrer
La NASA es troba molt il·lusionada amb aquest projecte, com ha demostrat el seu administrador Bill Nelson a la seva web: “El primer llançament de CLPS va enviar càrregues útils en camí a la Lluna, un gran salt per a la humanitat mentre ens preparem per a tornar a la superfície lunar per primera vegada en més de mig segle“.
Segons els càlculs realitzats, l’aterrador robòtic hauria d’arribar a la superfície lunar el 23 de febrer, i ho faria en una de les latituds mitjanes de la lluna, la denominada Sinus Viscositatis, és a dir, la Bahia de la Viscositat, situada al nord-est de l’Oceanus Procellarum, conegut com a Oceà de les Tempestes.
El propòsit d’aquesta missió és que, un cop aterrat, els instruments de la NASA transportats es dedicaran a estudiar l’exosfera lunar, les propietats tèrmiques de la regolita lunar, i l’abundància d’hidrogen en el sòl on ha d’aterrar. A més es realitzarà un seguiment de la radiació ambiental a la lluna. Amb aquesta missió també es vol comprendre millor els processos i l’evolució planetaris, a més de seguir la recerca d’evidències d’aigua i altres recursos valuosos que puguin donar suport a l’exploració humana, i que sigui sostenible, a llarg termini.
Entre el material enviat podem trobar un conjunt de retroreflectors làser, un sistema d’espectròmetre de neutrons, un espectròmetre de transferència d’energia lineal, un sistema d’espectròmetre de volàtils d’infraroig pròxim i un espectròmetre de masses amb parany d’ions pelegrins.
Els indis navajo es van oposar al llançament
Buu Nygren, president de la Nació Navajo, en una entrevista a la Ràdio Pública d’Arizona, va voler ajornar el llançament, ja que hi havia “restes humanes incinerades” en aquesta missió, concretament les que formen part de la càrrega útil de Celestis. Nygren va deixar clar que dipositar restes humanes a la lluna és una “profanació” i va recordar que moltes cultures veneren la lluna. De fet, l’any 1998 la NASA ja va ser criticada pel president de la Nació Navajo d’aleshores, Albert Hale, qui va acusar la NASA “d’insensibilitat” quan va enviar a la lluna les cendres de l’ex geòleg i científic planetari Eugene Shoemaker.
