La superfície marciana segueix sent fascinant per a les missions espacials. Sobre el planeta vermell hi ha fenòmens realment fascinants com són els ‘diables de pols’, unes columnes d’aire i pols, sovint gegantines, que es mouen en espiral i s’assemblen molt als tornados terrestres. El ròver Perseverance és una de les grans apostes marcianes per a l’exploració de la superfície del planeta vermell per part de la NASA i aquesta vegada ha pogut capturar una ‘baralla’ entre dos d’aquests ‘diables de pols’. La càmera de navegació del ròver d’exploració ha pogut captar com un d’aquests ‘diables de pols’ engolia un de més petit.
L’explorador marcià es trobava al cràter Jezero de Mart, en un lloc anomenat “Witch Hazel Hill”, i va enregistrar les imatges a un quilòmetre del remolí gran, i posteriorment, ‘guanyador’. Aquest s’ha estimat que mesurava 65 metres d’amplada mentre que el més petit només feia 5 metres. A més, el Perseverance també va captar com al fons de l’escena hi havia dos ‘diables de pols’ més, un a l’esquerra i l’altre al centre.
Com es formen els ‘diables de pols’?
Aquests remolins que habiten la superfície marciana es formen gràcies a columnes d’aire calent que pugen i comencen a girar. L’aire que es troba prop de la superfície de Mart s’escalfa quan hi entra en contacte, ja que el terra és més càlid, i puja a través de l’aire més dens i fred que el cobreix. El gir característic es produeix quan l’aire puja per la columna i guanya velocitat. Aquesta velocitat causa que l’aire també aixequi pols del terra i s’acabi formant un ‘diable de pols’. Katie Stack Morgan, científica del projecte del rover Perseverance al Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA, explica que aquests ‘diables de pols’ tenen un paper important en els patrons climàtics marcians” i assegura que el seu estudi és de summa importància per a la comunitat científica perquè “aquests fenòmens indiquen les condicions atmosfèriques, com la direcció i la velocitat predominants del vent, i són responsables d’aproximadament la meitat de la pols a l’atmosfera marciana”.
