L’any 1969 els homes van aterrar per primera vegada a la Lluna. Des d’aquell moment la Lluna ha estat motiu d’obsessió total dels humans que han vist la seva conquista com una nova cursa geopolítica a la Terra. 55 anys més tard que els humans arribessin a la Lluna la NASA es troba preparant una missió per estudiar la regolita lunar -una capa de pedruscall en part descompost damunt la roca mare o un altre substrat més coherent i dur- i que és extremadament abrasiva i enganxifosa per a les botes, guants, vehicles i equips que els astronautes o les agències espacials envien a la superfície lunar.
L’encarregat d’aquesta missió científica ho farà a través d’un instrument anomenat Caracterització d’Adherència a la Regolita -amb les sigles RAC-1 per l’escriptura en anglès Regolith Adherence Characterization- i que està desenvolupat per Aegis Aerospace de Webster (Texas). RAC-1 arribarà a la Lluna després de la pròxima entrega de CLPS (Serveis de Càrrega Lunar Comercial) de la NASA i que estarà transportada pel mòdul d’aterratge lunar Bluge Ghost 1, desenvolupat per l’empresa nord-americana Firefly Aerospace.
Com funciona Caracterització d’Adherència a la Regolita?
En un comunicat de la NASA expliquen que el RAC exposarà fins a 15 materials de mostra entre els quals podem trobar teles, recobriments de pintura, sistemes òptics, sensors o cèl·lules solars entre d’altres per comprovar amb quina tenacitat s’adhereixen a la regolita lunar cadascun d’ells. Per fer-ho el RAC mesurarà les taxes d’acumulació durant l’aterratge i les operacions rutinàries posteriors del mòdul d’aterratge; un fet que permetrà que els investigadors de l’Agència Espacial Nord-americana podran identificar quin de tots els materials repel·leix de forma més eficaç la regolita i quin ho fa pitjor.
Dennis Harris, qui és l’encarregat d’administrar la càrrega útil RAC per a la iniciativa CLPS de la NASA al Centre Marshall per a Vols Espacials de l’agència a Huntsville ( Alabama) assenyala que “la regolita lunar és un desafiament enganxós per a les expedicions de llarga durada a la superfície”. Amb les dades que reculli aquesta missió lunar la NASA podrà provar nous materials per als astronautes, els equipaments i les naus i poder fer que estiguin protegides les futures missions lunars d’una forma més eficaç. Harris, a més, explica els problemes que comporta la regolita i com aquesta missió servirà per evolucionar les missions lunars. “La pols es fica als engranatges, s’adhereix als vestits espacials i pot bloquejar les propietats òptiques. RAC ajudarà a determinar els millors materials i teles amb què construir, brindant maquinari, productes i equips més robustos i duradors”, ha assenyalat.
