La missió del robot Curiosity de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) per els cràters de Mart ha fet una gran troballa com són nous detalls que expliquen com el planeta vermell va passar de ser potencialment habitable (amb l’existència d’aigua) a ser un planeta inhabitable i molt àrid. La NASA indica que la superfície de Mart és “gèlida i hostil” i que, per això, és motiu d’estudi per si temps enrere va haver-hi vida. Per avaluar aquests fets han mesurat la composició isotòpica de minerals rics en carboni trobats al cràter Gale.
David Burtt, membre del Centre de Vols Espacials Goddard de la NASA a Maryland (Estats Units) que ha recollit i processat les dades del Curiosity, assenyala que “els valors isotòpics d’aquests carbonats apunten a quantitats extremes d’evaporació, cosa que suggereix que aquests carbonats probablement es van formar en un clima que només podia suportar aigua líquida transitòria. Les nostres mostres no són consistents amb un entorn antic amb vida a la superfície de Mart“. Aquests detalls, però, no fan que els investigadors descartin “la possibilitat d’una biosfera subterrània o una biosfera superficial que va començar i va acabar abans que es formessin aquests carbonats”.
La importància dels carbonats
En l’article de la NASA destaquen que pot haver-hi dos mecanismes de formació de carbonats en el cràter Gale. El primer d’aquests és que es formen a través d’una sèrie de cicles humits i secs a Gale mentre que l’altra opció plausible és que els carbonats es formen en aigua molt salada sota condicions fredes que formen gel en Gale i Burtt destaca que “el fet que aquests valors d’isòtops de carboni i oxigen siguin més alts que qualsevol altre mesurat a la Terra o Mart indica que un procés s’està portant a l’extrem”. El membre del Centre de Vols Espacials Goddard de la NASA afegeix que “si bé l’evaporació pot causar canvis significatius als isòtops d’oxigen a la Terra, els canvis mesurats en aquest estudi van ser dues o tres vegades més grans” això podria arribar a significar dues coses diferents com són “que hi va haver un grau extrem d’evaporació que va provocar que aquests valors isotòpics fossin tan alts, i que aquests valors més alts es van conservar, de manera que qualsevol procés que creés valors isotòpics més lleugers ha d’haver estat significativament menor en magnitud”.
