Un estudi de la Universitat de Maryland, que s’ha publicat al portal Planetary Science Journal, indica que la Lluna s’està encongint amb el pas del temps. Segons els investigadors, el satèl·lit ja hauria perdut fins a 100 metres de circumferència en els darrers centenars de milions d’anys per culpa del refredament del seu nucli. Exposen que el procés és gradual, però que els efectes d’aquest ja s’han mostrat sobre la superfície lunar, com per exemple una deformació detectada en zones del Pol Sud de la Lluna, zones entre les quals hi havia alguna àrea proposada per l’aterratge de les missions de la NASA, Artemis III.
Terratrèmols lunars
Aquest encongiment de la Lluna no arriba sol, sinó que també va acompanyat d’activitat sísmica al satèl·lit, allò que els científics anomenen moonquakes, o terratrèmols lunars. Thomas R. Watters, científic sènior emèrit del Centre per a Estudis de la Terra i Planetàries del Museu Nacional de l’Aire i l’Espai, i autor principal de l’estudi assenyala que “el nostre model suggereix que són possibles terratrèmols lunars superficials capaços de produir fortes sacsejades a la regió del pol sud a partir d’esdeveniments de lliscament en falles existents o la formació de noves falles d’embranzida”.
Durant l’estudi, els investigadors van localitzar el lloc, a la regió polar sud, on es va produir el terratrèmol lunar més potent dels darrers 50 anys. És per això que els científics alerten que hi ha algunes zones de la lluna, properes a les falles, que podrien ser de risc per a futurs exploradors astronautes. De fet, Watters assenyala que “la distribució global de les noves falles d’embranzida, el seu potencial per a estar actives i la possibilitat de formar noves falles d’embranzida a partir de la contracció global en curs han de tenir-se en compte en planificar la ubicació i estabilitat dels llocs permanents a la Lluna”.
No tenen res a veure amb els terratrèmols de la Terra
A diferència dels terratrèmols, que tenen una durada de segons o minuts, els terratrèmols lunar poden durar hores i fins i tot tota una tarda. Aquest fet podria devastar els, hipotètics, assentaments humans a la lluna, segons explica el Dr. Nicholas Schmerr, coautor de l’article i professor associat de geologia en la Universitat de Maryland.
