Una nova recerca feta per l’Agència Espacial Europea (ESA) sobre la superfície marciana ha sorprès la comunitat científica, ja que els resultats de la seva investigació han demostrat que el vent que es produeix al Planeta Vermell és més fort del que es pensava fins ara. Una troballa d’excepcional valor que segons el líder de l’estudi i membre de la Universitat de Berna (Suïssa), Valentin Bickel, “és molt important a l’hora de planificar l’arribada de futurs mòduls d’aterratge i ròvers a Mart”, perquè les missions espacials a Mart depenen molt de la velocitat i la direcció del vent. “Els nostres mesuraments podrien ajudar els científics a comprendre les condicions del vent en un lloc d’aterratge abans de la presa de contacte, la qual cosa els permetria estimar la quantitat de pols que podria dipositar-se en els panells solars d’un ròver i, per tant, la freqüència amb la qual haurien d’autonetejar-se”, afegeix.
Els autors de l’estudi han analitzat els remolins registrats a Mart gràcies a imatges dels darrers 20 anys extretes a través de les naus espacials Mars Express i ExoMars Traci Gas Orbiter. En total es van examinar 1.039 remolins i la informació que s’ha pogut extreure serà extremadament útil per a l’agència europea per poder preparar i planificar les futures missions al Planeta Vermell.
Un dels pals de paller ha estat l’observació dels remolins de pols, uns remolins que segons els investigadors ” fan visible el vent, que normalment és invisible”. La pols de la superfície marciana que es veu afectada pel vent ha estat una peça clau en la investigació perquè “en mesurar la seva velocitat i direcció de desplaçament, hem començat a cartografiar el vent en tota la superfície de Mart. Això era impossible abans, perquè no teníem prou dades per a realitzar aquest tipus de mesuraments a escala global”.
Una informació que servirà per planificar les futures missions
A través de la catalogació de 1039 remolins de pols i la direcció que prenien 373 d’aquests els investigadors van poder trobar que aquest tipus de fenòmens es trobaven arreu del Planeta Vermell i es va poder monitorar i mesurar on es concentren i la seva velocitat. Una de les zones on més remolins es van registrar va ser a la regió d’Amazonis Planitia i es va poder constatar que el vent es podia enfilar fins als 44 m/s, o 158 km/h, una xifra extremadament alta i que mai s’havia registrat abans pels ròvers marcians.
Segons destaquen els autors de l’estudi els remolins de pols es desplaçaven pel paisatge a una velocitat superior a la prevista pels nostres actuals models meteorològics marcians, un fet que suposa que s’aixequi més pols de l’esperat. A més, cal destacar que els remolins de pols són més habituals durant la primavera i l’estiu de cada hemisferi del Planeta Vermell i tenen una duració d’uns quants minuts i són habituals entre les 11 i les 14 hores, un fet que és fàcilment comparable amb el que passa a la Terra, on els remolins de pols també es produeixen en els llocs més sec i polsosos a les mateixes hores i durant els mesos d’estiu.
Amb les dades obtingudes els astrònoms de les agències espacials poden desenvolupar models climàtics de Mart que siguin molt més precisos dels que es tenen fins ara. “Els nostres mesuraments podrien ajudar els científics a comprendre les condicions del vent en un lloc d’aterratge abans de la presa de contacte, la qual cosa els permetria estimar la quantitat de pols que podria dipositar-se en els panells solars d’un ròver i, per tant, la freqüència amb la qual haurien d’autonetejar-se”, destaca Valentin.
