Els, de moment pocs, indicis que mostren que Mart podria haver tingut vida a dins són una gran notícia dintre de la comunitat científica i astronòmica. L’aprofundiment del coneixement de com va evolucionar el planeta vermell i també la galàxia són una de les grans obsessions dels humans que des de la Guerra Freda s’han fixat la conquesta del que hi ha més enllà de l’atmosfera com un dels grans objectius per assegurar la perduració de l’existència humana. El passat 17 d’octubre el Jet Propulsion Laboratory del California Institute of Technology va publicar un article on es qüestiona si “podria existir la vida sota el gel de Mart?”, una pregunta que Nick Bostrom, filòsof i professor suec i acadèmic de la Universitat d’Oxford, assegura en una entrevista al mitjà polonès WP Tech que “seria una mala notícia”.
L’evolució de la vida a Mart, la gran ‘amenaça’
L’any 2008 Bostrom va publicar junt amb la Universitat d’Oxford un assaig en el qual augurava la mala notícia que suposaria trobar vida a Mart, en ser preguntat per si mantenia la vista pessimista sobre la possible vida al planeta Vermell el filòsof va teoritzar que “si es descobrís vida extraterrestre, les implicacions dependrien d’alguns detalls addicionals, en particular si es tracta d’un sorgiment independent de vida o d’un cas de transferència interplanetària (vida originada a Mart que després va arribar a la Terra o viceversa)”, i destaca que “la vida que sorgeix independentment ens donaria evidència que la vida sorgís (a l’espia) no és gaire improbable, cosa que ens permetria concloure que l’univers és probablement força ric en vida”.
El factor fonamental per al professor i filòsof suec “és que tan avançada serà la vida descoberta: si només es tracta d’uns simples procariotes, les implicacions serien menys dramàtiques que si es tractés d’alguna forma de vida més avançada”. Bostrom posa èmfasi en el fet que “trobar vida més avançada, creada de manera independent (com vaig descriure en un assaig del 2008) plantejaria preguntes sobre el Gran Filtre” (tota civilització en desenvolupament haurà de trobar un obstacle percebut com un filtre -meteorits, plagues o desastres naturals entre altres- i que superar aquesta barrera és necessari perquè la civilització assoleixi un nivell superior) i “augmentaria la probabilitat que hi hagi vida més enllà de la nostra etapa actual de desenvolupament, cosa que seria sinistre”.
