La cursa espacial que es va desenvolupar durant la guerra freda va centrar l’actualitat política i social de la població humana durant més de 40 anys. El 2 de gener de 1959 la capacitat de la indústria espacial de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) va aconseguir que la sonda Lluna 1 -la primera de la sèrie de sondes del Programa Lluna soviètic- arribés a assolir la velocitat d’escapament de la terra.
Durant el 3 de gener, quan la sonda es trobava a més de 100.000 quilòmetres de la Terra la sonda Lluna 1 va deixar anar un núvol de gas de sodi deixant un rastre taronja el qual es va poder veure des de la Terra, un senyal visual que va servir perquè els tècnics soviètics seguissin el rastre de la nau i poguessin observar com es comportava aquest gas en el buit de l’espai.
Lluna 1, la sonda soviètica que va ser pionera
Aquesta sonda de la indústria espacial soviètica va ser batejada, inicialment, com a Mechta (Мечта) -‘Somni’ en rus- i es tractava d’una esfera d’uns 80 centímetres de diàmetre que es va construir a partir de magnesi i alumini amb un pes total de la sonda va ser de 361 quilos. La sonda havia d’haver impactat a la superfície lunar, però una avaria en el sistema de control del coet que la va llançar va fer que el seu recorregut es desviés i acabés passant a 5.995 quilòmetres de la superfície lunar.
La fita de la Lluna 1 va esdevenir en un fenomen de masses i, de fet, al bloc occidental se la va rebatejar popularment amb el nom de Lunik 1; i l’any 1963 les autoritats soviètiques van canviar definitivament el seu nom com a Lluna 1, deixant enrere el Mechta original.
