Manresa celebra aquest divendres la sortida a la llum d’unes restes arqueològiques “de primer ordre”. Després d’una “complexa” excavació a tocar de l’ajuntament de la capital del Bages, un espai previst per a la construcció dels arxius comarcals, s’han pogut identificar estructures que, segons els investigadors, es corresponen “amb un 99,9% de possibilitats” amb una antiga cambra de banys rituals jueus, o micvé. Es tracta d’una troballa d’especial interès, atès que només es té constància de dues estructures similars a tot Catalunya: una a Besalú i una altra a Girona. A parer de l’alcalde de la vila, Marc Aloy, el descobriment és “excepcional tant per a la ciutat com per al país”; encara més per a la comunitat jueva manresana. Tot i el convenciment dels arqueòlegs encarregats de l’excavació, romanen a l’espera d’una darrera analítica a partir de mostres de morter que confirmi més enllà de dubtes el caràcter de l’habitacle. Els resultats, però, trigaran encara uns mesos.
La historiadora Mireia Vilacortina, responsable de l’estudi documental previ a l’excavació, recorda la concentració d’activitat de la comunitat jueva a la zona on s’han descobert les restes. “No era un call jueu amb sentit estricte, perquè els jueus convivien amb altres famílies manresanes, però aquí tenien tots els serveis de la comunitat: des d’una sinagoga, que era al pis superior d’un edifici, a uns banys per a les dones”, desenvolupa l’experta. Els banys, però, suposen una “sorpresa bonica”, atès que se situen exactament allà on l’estudi documental els havia localitzat.
“Justícia poètica”
Aloy ha celebrat especialment la troballa per la seva càrrega simbòlica en relació amb l’arxiu del Bages i Manresa. “És un acte de justícia poètica que allà on es construirà l’edifici de l’Arxiu, que ha de conservar tota la documentació que tenim de la comunitat jueva a la ciutat, s’hi hagi localitzat tot aquest conjunt”, celebra el batlle, tot qualificant l’esdeveniment d'”excepcional”. Més encara atès el “bon estat” de conservació de les restes, que han sobreviscut tot i les “innombrables” reformes durant segles, així com altres, batzacs, com ara els incendis del 1713 i el 1811 que van afectar profundament la ciutat.
