La Comissió Europea publica aquesta setmana un atles de la gestió de l’aigua a Europa. Aquesta mena de publicació és la primera vegada que es fa i demostra que les diferents alternatives de gestió de l’aigua i d’altres factors, com ara el canvi climàtic, la gestió dels residus o fins i tot les nostres preferències alimentàries, tenen una incidència en la sostenibilitat a llarg termini dels recursos hídrics a les nostres ciutats.
Aquest nou atles il·lustra el paper que té l’aigua a les ciutats europees i ofereix a ciutadans, administracions locals i experts en general informació sobre bones pràctiques i avenços que poden contribuir a garantir que s’utilitzi i s’estalviï aigua d’una manera més eficient i més sostenible.
L’atles també vol fer canviar maneres de pensar que consideren que l’aigua és un recurs gratuït i il·limitat. L’atles de la gestió urbana de l’aigua a Europa inclou diverses fitxes informatives sobre la gestió de l’aigua a més de quaranta ciutats i regions europees, a més d’una sèrie d’exemples de fora d’Europa.
«L’escassetat d’aigua afecta més del 10 % de la població europea. Per fomentar una gestió de l’aigua innovadora i assumible per l’opinió pública, cal que tothom tingui accés als coneixements científics i tecnològics. L’atles de la gestió de l’aigua a Europa inclou informació científica i tecnològica molt intuïtiva perquè tothom pugui entendre el que està en joc i actuar en conseqüència. Es tracta d’un altre exemple excel·lent de com el Centre Comú de Recerca ofereix solucions als reptes a què han de fer front els ciutadans europeus i l’espai on viuen», ha declarat el comissari d’Educació, Cultura, Joventut i Esports responsable del Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea, Tibor Navracsics.
«L’aigua és un recurs insubstituïble, però només és renovable si es gestiona bé. Tres de cada quatre ciutadans europeus viuen a ciutats que no tenen cap altra alternativa que fer una bona gestió de l’aigua per no malbaratar-la. Una bona gestió de l’aigua també és fonamental per complir els objectius de l’Agenda 2030 sobre el desenvolupament sostenible tant dins, com fora de la UE», ha declarat el comissari de Medi Ambient, Afers Marítims i Pesca, Karmenu Vella.
L’atles s’ha presentat a la reunió de ministres responsables de la gestió de l’aigua dels quaranta-tres membres de la Unió per a la Mediterrània (UPM) organitzada pel govern de Malta a La Valletta. La publicació és un dels resultats del projecte BlueSCities, finançat per Horitzó 2020, el programa de recerca i innovació de la UE.
Eines en línia per mesurar les polítiques de cada ciutat
L’atles inclou un parell d’eines en línia per ajudar les ciutats a gestionar l’aigua de manera més sostenible. City Blueprint (petjada urbana) és una eina interactiva que ajuda a prendre decisions estratègiques i facilita la comprensió dels resultats i dels coneixements especialitzats. Aquesta eina inclou fins a vint-i-cinc qüestions relacionades amb la gestió de l’aigua que permeten tenir una visió general dels punts forts i dels punts febles de cada ciutat i ofereix alhora diverses mesures que ajudaran a implantar serveis més sostenibles de subministrament d’aigua en mitjans urbans. D’altra banda, City Amberprint és una altra eina que serveix per mesurar el grau d’intel·ligència i sostenibilitat d’una ciutat.
L’eina City Blueprint mesura els resultats en matèria de gestió d’aigua
L’atles inclou una City Blueprint per cada ciutat. Aquesta eina és un índex compost de vint-i-cinc indicadors sobre l’ús de l’aigua, els residus o el canvi climàtic, que es recullen en un gràfic i resumeixen en poques paraules la manera com gestiona una ciutat els seus recursos hídrics.
Aquesta informació és important no només per ajudar a decidir prioritats d’actuació i d’inversió, sinó també per escatir els punts forts i els punts febles de cada ciutat. D’altra banda, l’índex City Blueprint permet fer una avaluació general de cada ciutat en funció d’aquests vint-i-cinc indicadors.
Les preferències alimentàries tenen una incidència en la petjada hídrica
L’atles també inclou la petjada hídrica de cada ciutat, és a dir, l’ús de l’aigua a nivell domèstic i l’ús de l’aigua en la producció de productes agrícoles de consum. Aquesta informació té com a objectiu sensibilitzar la població sobre la quantitat d’aigua que es necessita per produir aliments i sobre les diferents quantitats que se’n necessiten en funció de la dieta. Per exemple, les dietes més saludables que fan un consum de carn més reduït poden arribar a estalviar d’un 30 % a un 40 % de l’aigua que es fa servir actualment en la producció d’aliments.
A més de facilitar una gran quantitat d’informació, l’atles també vol animar els ciutadans a mostrar interès pels recursos hídrics i a participar en tot el que hi tingui a veure tot combinant la feina de científics, artistes, polítics i agents municipals amb les activitats de mestres i alumnes. L’atles té un format atractiu, accessible i innovador que conjumina ciència i tecnologia.
Rerefons
L’atles de la gestió urbana de l’aigua té el seu origen en una col·laboració del Centre Comú de Recerca de la Comissió amb la Fundació CTM Centre Tecnològic de Manresa, l’Institut KWR de recerca sobre el cicle de l’aigua (KWR Watercycle Research Institute), l’Associació europea d’innovació sobre l’aigua i la xarxa de gestió hídrica a les regions i ciutats europees anomenada NETWERC H2O.
Tot plegat s’emmarca en la llarga tradició d’atles produïts pel Centre Comú de Recerca, inclosos l’atles sobre el sòl i l’ús del sòl arreu del món o l’atles europeu sobre les espècies d’arbres forestals.
