El món antic ha anat quedant soterrat per l’avenç de les civilitzacions. Una de les mostres són les restes dels antics imperis (Roma, Pèrsia, Grècia, Cartago, etc), i precisament un estudi ha redescobert Khorsabad -abans coneguda com a Dur-Sharrukin (“Fortalesa de Sargó”)-, la capital de l’imperi assiri que va ordenar construir l’emperador Sargó II fa 2.700 anys, cap a l’any 700 aC. El nou estudi trenca amb la creença que la seva construcció mai es va iniciar, i gràcies a les dades recollides per un magnetòmetre de precisió els investigadors han pogut identificar edificis i infraestructures dins de les muralles de la ciutat que prèviament havien passat desapercebudes pels investigadors; un fet que pot suposar que la ciutat es va edificar més enllà del palau de l’emperador.
Les excavacions a Khorsabad
Des del segle XIX que els arqueòlegs investiguen aquesta zona. Els primers a fer-ho van ser arqueòlegs francesos que van excavar el palau de Sargó, descobrint tota mena de tresors i restes de la cultura dels neoassiris, però d’altres arqueòlegs van excavar la resta de la ciutat sense trobar-hi res motiu pel qual van concloure que a Dur-Sharrukin només s’hi va edificar el palau de Sargó. Els treballs arqueològics es van reprendre l’any 2017, un cop l’Estat Islàmic (ISIS) va perdre el control de Khorsabad. Els arqueòlegs francesos van iniciar una avaluació de danys després de l’ocupació dels terroristes islamistes i van realitzar un primer estudi geofísic de les restes enterrades i va ser el 2022 la primera vegada que un equip de membres de la Universitat Ludwig-Maximiliansl a Universitat Panthéon Sorbonne i la Universitat d’Estrasburg van utilitzar un magnetòmetre d’alta resolució per poder cartografiar el 7% de l’àrea de la ciutat. Jörg Fassbinder, de la Universitat Ludwig-Maximilians, assenyala que aquesta pràctica és “com tenir una radiografia de les característiques sota el terra”. Cal destacar que els magnetòmetres mesuren els camps magnètics, motiu pel qual poden identificar diferents tipus de terra, roca i altres materials.
Fassbinder assenyala que aquests treballs van ser molt fructuosos, ja que “cada dia descobríem alguna cosa nova” i amb la visualització com a imatges a escala de grisos de les dades van poder observar contorns d’estructures dos i tres metres sota terra. Aquestes dades mostren la ubicació de la comporta d’aigua de la ciutat, els possibles jardins del palau i cinc edificis de grans dimensions; unes troballes que mostren que Khorsabad va ser una ciutat viva més enllà del palau de l’emperador.
Qui va ser Sargó II?
Sargó II va ser rei d’Assíria durant l’Imperi Neoassiri i va regnar entre el 722 aC i el 705 aC. Ascendí al tron després de la mort de Salmanassar V. Encara avui no s’ha esclarit si fou un usurpador del tron o si fou fill de Teglatfalassar III (rei d’Assíria entre el 745 aC i el 727 aC).
Sargó II va destacar per les seves campanyes bèl·liques com la conquesta de Samaria i la seva aparició a les Sagrades Escriptures al Llibre d’Isaïes.
