Un nou estudi internacional liderat per investigadors de la Universitat d’Alacant junt amb les universitats de l’Azuay i la Tècnica Particular de Loja (Equador) ha mostrat que els humans tenen un impacte vital en la diversitat d’aus dels boscos tropicals del país equatorià. Els investigadors alerten que “la modificació del paisatge i les pertorbacions humanes cròniques alteren de manera complexa la diversitat d’ocells en els boscos tropicals secs del sud-oest de l’Equador, un dels ecosistemes més amenaçats del planeta”.
Per comprovar l’impacte humà els científics han analitzat més d’11.000 registres d’ocells pertanyents a 110 espècies i destaquen que la presència humana té un impacte vital per als animals que viuen en aquesta regió del planeta. “La transformació de l’entorn natural per activitats agrícoles és el principal factor que determina la riquesa i la distribució d’espècies, mentre que la pertorbació crònica, com la tala selectiva o el pasturatge, influeix en la diversitat funcional a través de canvis en l’estructura de la vegetació”, asseguren els investigadors.
Un equip internacional d’investigadors liderat per la Universitat d’Alacant (UA), amb participació de les universitats equatorianes de l’Azuay i la Tècnica Particular de Loja, ha publicat un article científic que assenyala que “la modificació del paisatge i les pertorbacions humanes cròniques alteren de manera complexa la diversitat d’ocells en els boscos tropicals secs del sud-oest de l’Equador, un dels ecosistemes més amenaçats del planeta”. De fet, l’impacte humà és una arma de doble fil, tal com detalla l’autor principal de l’estudi i investigador del departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, Adrian Orihuela. “Els resultats mostren que els paisatges agrícoles, si mantenen pegats ben conservats de bosc, poden albergar una elevada diversitat d’ocells, però també que les pertorbacions contínues degraden l’estructura forestal i posen en risc funcions ecològiques essencials”, destaca Orihuela. “Els resultats indiquen que els frugívors i insectívors són els grups més sensibles a la degradació de l’hàbitat, mentre que granívors i nectarívors poden beneficiar-se temporalment de paisatges més oberts”, afegeix.
Desenvolupar estratègies de conservació de la diversitat
Els resultats de l’estudi porten els investigadors a destacar que cal donar suport a desenvolupar “estratègies de conservació integrades que combinin la protecció de boscos ben conservats amb una gestió sostenible de les zones agrícoles”, ja que no es pot sobreprotegir l’hàbitat i impossibilitar les activitats econòmiques. “La clau està a gestionar els paisatges productius com a espais que també mantenen biodiversitat i serveis ecosistèmics”, destaca Orihuela.
