Les ciutats dels primers humans es van edificar al voltant dels recursos naturals com els terres fèrtils o l’aigua. Amb el pas del temps i l’evolució humana, l’aparició de les religions i la fe els nuclis urbans també es van començar a edificar al voltant de les esglésies, com és el cas de la Vila de Gràcia amb Santa Maria de Jesús de Gràcia o Sant Andreu de Palomar amb l’església de Sant Andreu de Palomar.
A Artaxata l’any 301 dC Sant Gregori va convertir Tiridates III d’Armènia al cristianisme, un fet que en l’època era anecdòtic, però que al llarg de la història ha estat clau; ja que Armènia va esdevenir en el primer estat cristià de la història. Sant Gregori va ordenar la construcció de l’església d’Echmiadzin (construcció finalitzada l’any 303 dC), l’església més antiga d’Armènia.
Un equip d’arqueòlegs de l’Acadèmia Nacional de Ciències d’Armènia i la Universitat de Münster ha descobert les restes d’una església primitiva fins ara desconeguda i que es tracta d’un edifici octogonal amb extensions cruciformes; un tipus de construcció que segons el doctor Mkrtich H. Zardaryan de l’Acadèmia Nacional de Ciències d’Armènia no s’havia conegut fins ara al país asiàtic mentre que si quera era una tipologia estesa per les regions de la Mediterrània oriental.
La troballa
Les restes de plataformes de fusta que han trobat els investigadors daten del segle IV dC corresponen a un edifici de 30 metres de diàmetre que, segons les primeres observacions dels arqueòlegs, hauria tingut un terra fet de morter i rajoles de terracota. A més, l’equip també ha trobat restes de marbre a les excavacions, motiu pel qual els arqueòlegs creuen que l’església es va decorar amb aquest material. Malgrat els treballs arqueològics, els investigadors encara no han pogut descobrir en honor de qui es va edificar aquest temple del cristianisme; motiu pel qual han anunciat que els treballs seguiran fins a poder identificar a qui es reverenciava en aquest edifici.
